A la muntanya d’Alinyà, una dècada de pacients tasques de conservació han donat fruits: des de fa tres anys l’espai està obert al públic, en una aposta per l’ecoturisme que permet contemplar com s’alimenten els voltors des d’un mirador de fusta, a 500 metres de distància. Una proposta turística absolutament pionera i inèdita a Catalunya. A més, al voltant d'Alinyà es troben altres al·licients: esports d’aventura, activitats culturals, rutes i productes gastronòmics.
Recentment hem viscut una experiència única. Hem visitat un dels 24 espais que la Fundació Catalunya-La Pedrera gestiona, la Muntanya d’Alinyà (amb 5.350ha), situada al municipi de Fígols i Alinyà (Alt Urgell), entre la Serra del Cadí, el Port del Comte i la vall del riu Segre. La Muntanya d’Alinyà està dins de l’única regió d’Europa, el Pre-Pirineu català, on nidifiquen i s’observen amb facilitat les quatre espècies de voltors europeus: voltor comú, voltor negre, aufrany i trencalòs.
Desprès de les tasques de conservació realitzades durant més de 10 anys, ara en fa aproximadament 3, que l’espai s’ha obert al públic en una aposta per l’ecoturisme. Una de les activitats que s’hi pot realitzar és l’activitat anomenada “Menjant amb Voltors”, consistent en l’observació dels voltors alimentant-se al Punt d’Alimentació Suplementària (P.A.S.), a uns 500m de distància des d’un mirador de fusta. És l’única proposta existent avui dia d’aquest caire, a Catalunya.
Quan transitem per la carretera C-14, entre Organyà i Coll de Nargó, trobem un desviament que indica Alinyà, ens enfilem per aquesta carretera, en prou bon estat, i a uns 15 minuts trobem el poble. Si continuéssim, una de les opcions seria enfilar cap el Port del Comte, però ens aturem a Alinyà, un dels molts i encisadors pobles de l’Alt Urgell i ens dirigim a la Rectoria, molt ben indicada, tan sols arribar al nucli. Com s’intueix pel nom, es tracta d’una antiga rectoria situada dins d’una església de la Via Romànica. Al costat mateix, hi ha un espai infantil que fa més agradable l’espera dels petits visitants. Al punt de recepció de visitants de la Muntanya d’Alinyà, podem trobar informació, records de la visita (són especialment graciosos els peluixos d’aus de diferents varietats) i una agrobotiga on no falten les tòfones i els “trumfos”, molt apreciats. Sabíeu que les llavors de “trumfos” (patates) d’aquí s’havien exportat a diferents comarques de Catalunya com la Garrotxa, Osona, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat? El mateix centre ofereix la possibilitat de reservar el dinar a un restaurant tradicional amb diferents propostes de menús, que n’inclouen un d’infantil i un de juvenil, però primer hem de fer gana.
Ens rep la Sílvia i ens acompanya l’Aleix, un dels tècnics d’aquest espai de la Xarxa Espais Natura de la Fundació. El punt des d’on s’observa el P.A.S. no és gaire lluny i l’Aleix fa que sigui una passejada molt agradable per a xics i per a grans (cal anar equipats amb calçat de muntanya.) Ens va descobrint diferents aspectes com la tasca de conservació que es fa des de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que podem dir que és un exemple de contribució a l’equilibri territorial en engegar projectes com el que estem coneixent que ajuden a la conservació, i també a la dinamització econòmica de les comarques de muntanya. També ens amplia informació d’altres espais naturals com la Reserva de Boumort, ens parla de Mario i Menta, la parella de voltors negres, i anem descobrint que alguns animals salvatges també tenen un nom propi, fins i tot els voltors (ocells carronyaires), dels quals se’ns transmet a vegades una imatge negativa quan, en realitat, contribueixen a la conservació del medi, acomplint una funció importantíssima com és la de netejar les muntanyes d’animals morts.
Quan parlem d’animals en extinció sorgeix un tema clau, la necessitat de cuidar també les persones, la població del Pirineu i, especialment, els ramaders que “estan més en extinció que els trencalossos”. En aquesta afirmació s’aprecia la sensibilitat del projecte envers el territori i les persones que l’habiten, els que han fet i encara fan, que puguem trobar aquests paratges, tot i que històricament pateixen una manca de recursos en infraestructures bàsiques per part de l’administració, tals com accessos en condicions a les finques, i altres ajuts, que frenen la seva necessària complicitat amb aquests tipus de projectes.
Pel camí trobem la font de Cal Gavatxó que té l’aigua molt bona, i passem pel costat d’una de les moltes edificacions romàniques que existeixen en aquest territori.
Aprenem coses… com que els voltors negres, reintroduïts més recentment, són capaços de volar fins a 400km en un dia i nidifiquen als arbres en lloc de a les roques, com ho fa el voltor comú, per la qual cosa no els fan la competència en aquest sentit, no així a l’hora de menjar, ja que vam poder presenciar una petita baralla entre un voltor negre i un trencalòs jove que sobrevolaven el P.A.S., cosa que ens va permetre descobrir també que els més joves acostumen a ser més “buscaborines”.
Després d’aproximadament 40 metres a peu, arribem al punt d’observació, una plataforma on s’instal·len els telescopis. Mentrestant, una persona amb vehicle, s’apropa al P.A.S., el punt d’alimentació, un recinte protegit per tanques a fi de resguardar-lo de d’altres animals. Un cuidador diposita el menjar per als voltors, consistent en restes de la producció de l’escorxador Mafriseu, indústria càrnia, de l’Alt Urgell. Aquesta acció es realitza 2 vegades a la setmana, s’arriba a consumir uns 300kg de carn entre els 300 voltors que aproximadament es comptabilitzen a la zona i que també s’alimenten d’altres restes com les de la caça, sobretot a l’hivern, i de les restes d’animals que moren a la muntanya a l’estiu, de manera que fan una funció sanitària en netejar la muntanya de tot allò que podria infectar altres animals. El vehicle s’allunya del P.A.S. i es comencen a apropar desenes de voltors a fer el seu àpat. Si tenim sort, podrem contemplar les 4 espècies de voltors que conviuen en aquestes contrades, és clar que tots amb telescopi i prismàtics. No sempre és així perquè, per sort, són lliures, però és bastant probable pel que ens expliquen. A vegades, fan soroll… Sabíeu que “el so dels velociraptors de la pel·lícula Parc Juràssic es va realitzar amb l’enregistrament del so dels voltors?”, comenta un dels participants a l’activitat…
Ens hi vam passar una estona molt entretinguda i, esperant l’aparició de l’emblemàtic trencalòs (anomenat així perquè remunta les restes d’ossos que deixen els altres fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i empassar-se els trosso s més petits alimentant-se del moll de l’os), vam poder contemplar voltors jugant amb els corrents d’aire i el paisatge llunyà de la serra de Boumort, dalt de tot, amb la localitat del Coll de Nargó al fons de la vall del riu Segre.
Des d’aquí també es poden fer rutes a peu (i si tenim sort, trobar-nos amb el ramat de cabres del Juanjo) i es pot completar el dia, o el cap de setmana, amb altres activitats que ofereix la zona com parapent, barranquisme, caiac i visites als espais culturals com la Dinosfera.
Hem intentat descriure-us aquesta experiència pel Pre-Pirineu, terra de voltors, el seu sentit i la necessitat de consumir territori de manera sostenible i practicant l’Ecoturisme, per aprendre i contribuir a la seva conservació. S’ha de viure però en primera persona i quan més aviat millor perquè la natura és immensa, ens ensenya moltes coses i sempre ens restarà quelcom per aprendre.
Establiments de la zona – Alt Urgell
Serveis i Activitats
