Sortim del pàrquing de l’Ametlla de Merola cap a l’esquerra on es troba el pal indicador de la Xarxa de camins del Berguedà. Cal seguir les marques grogues del Camí ral de l’Ametlla Viver que surten de la colònia pel camí paral·lel al canal. Aquest primer tram és molt planer i agradable, es passa pel costat de la palanca sense creuar-la, i més endavant de la resclosa. Al final d’un camp el camí s’enfila per creuar l’autovia C-16 per un pas soterrat. De seguida trobareu la carretera vella que també cal creuar i continuar per la pista al nord que segueix guanyant alçada direcció l’Alzina de Merola.

El camí passa entre la casa i els coberts i segueix pujant direcció nord. Al cap d’uns metres quan el camí principal fa un revolt tancat, cal continuar pel de la dreta. Passats uns camps el camí entra a la vall de a riera i s’aplana mentre s’endinsa en una zona forestal. A mesura que el camí avança podreu distingir entre els arbres les restes de la torre del Castell de Merola cap on us dirigiu. El camí es converteix en corriol que voreja uns camps per sobre i desemboca en un altre camí per finalment baixar i creuar un petit torrent abans d’arribar a la pista principal. Continueu a l’esquerra pujant suaument. En arribar a la pista d’accés a Merola, just davant les runes de l’antic mas i de la torre que queda dempeus en part del castell de Merola cal seguir també amunt a l’esquerra per vorejar-les per dalt on hi ha  l’església de Santa Maria de Merola.

El lloc de Merola és documentat ja al segle IX. Des de mitjan segle XI es té notícia de la família Merola, vicaris del castell de Puig-reig, que senyorejava la vall de la riera de Merola i tenia importants lots de terra al baix Berguedà. Al segle XII la importància de la família anà en augment. Situat en una cruïlla de camins, el castell de Merola fou una autèntica torre de guaita del camí ral de Manresa a Berga, protegint a la vegada el límit sud del Comtat de Berga. De la torre que es conserva parcialment de l’antic castell només en resta la paret de tramuntana (de 4,94 m de llarg) i algunes restes de la de llevant. Era una construcció de planta gairebé quadrada que constava de tres nivells. Els dos primers eren coberts amb volta (de les quals encara se’n veu l’arrencada) i el superior amb fusta. La torre és coronada amb merlet.

L’església fou bastida prop de la torre de l’antic castell de Merola i al peu del camí de Merola, en un lloc més avinent, un cop s’abandonà l’antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l’any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació. L’altar principal es va dedicar a Santa Maria i el secundari a Sant Joan. L’obra és un dels pocs exemples d’arquitectura renaixentista de la comarca del Berguedà.

Per reprendre el camí de tornada, es baixa pel costat de l’església per un petit corriol que desemboca a la pista, just abans del pont del s. XVIII que creua la riera. A partir d’aquí la pista va guanyant alçada suaument fins arribar a la Creu de Merola, que indica una antiga cruïlla important de camins. Se n’ha conservat el pedestal, format per un bloc de pedra de forma cúbica, sobre una base més àmplia de planta quadrada. Del pedestal en surt la base de la columna o de la creu, de secció circular, que està trencada.

A partir d’aquí cal seguir per la pista que va descendint fins vora l’autovia. Es segueix direcció l’Ametlla de Merola baixant cap a la parada d’autobús de Cal Riera. Un pas soterrat travessa l’autovia i s’accedeix a la colònia per un camí asfaltat. La colònia de Cal Riera, també coneguda com a Colònia Manent, fou construïda entre finals del S.XIX i principis del S.XX, el 1895 la fàbrica ja funcionava i els primers habitatges el 1905. La fabrica funcionà fins als anys setanta del s. XX moment en que bon part dels habitants de la colònia en marxaren.

Es passa prop de la Torre de l’Amo i es baixa cap a la fàbrica, des d’on surt un caminet que permet accedir a la palanca i creuar el riu Llobregat. A l’altre banda del riu es troba amb el Camí del Llobregat (GR 270) i la Ruta de les Colònies que cal seguir direcció sud cap a l’Ametlla de Merola. Als pocs metres una petita passera facilita travessar la Riera de Merlès sense mullar-se els peus. La riera de Merlès és un dels afluents més importants del Llobregat al seu pas pel Berguedà.

El camí continua per un corriol a la dreta que entra al bosc de ribera, avançant prop del riu. És un bon espai per escoltar ocells i si hi ha sort veure’n algun. El corriol segueix riu avall intercalant-se amb algun tram de camí més ample sense sortir en cap moment de l’ombra del bosc de ribera. Finalment el camí s’enlaira per arribar a una pista asfaltada. Cal seguir-la només un 100 metres a la dreta, llavors una pista a la dreta us tornarà acostar al riu per una zona d’horts. Tornareu a divisar la resclosa de l’Ametlla de Merola però ara per l’altre costat de riu. Passareu pel costat de cal Melic i creuareu la palanca per tornar a accedir a la colònia.

El GR opta per un cop s’arriba a la pista seguir-la amunt directa a l’inici de la ruta. Si es té temps es pot fer la volta pel camí que voreja el meandre al costat dels horts i va a sortir a la fabrica.
Abans d’agafar el cotxe també es recomanable -si no l’heu fet abans d’iniciar-la- fer una volta per aquesta colònia tèxtil, que fou construïda per un industrial del Maresme fet que explica que tota blanca, tingui aquest aire a poble costaner. 

Fitxa tècnica:

La senyalització són les marques grogues de la Xarxa de Camins del Berguedà fins a la palanca de Cal Riera; i marques blanques i vermelles (GR 270) fins a l’Ametlla de Merola.

Font: elbergueda.cat

Si t’ha agradat llegir l’excursió De l’Ametlla al Castell de Merola, també et pot interessar llegir Fent camí amb el Russi al Salt d’aigua de Cara de Boc.