Masia Bell Recó (1940 – 1950).- És per la seva ubicació, proporcions, la bellesa dels seus jardins i pel seu declarat valor artístic, una de les mansions més senyorials de Catalunya. Continuant per aquest camí ampli i seguint els senyals fins a arribar a Pi de Can Riodamenia, a la nostra dreta podem veure la pedrera Puig Guinard on, després de caminar aproximadament 1 h 45 min, s’arriba a la localitat de:

Població d’Òrrius.- Apareix citada per primera vegada com a Vila de Orreos en documents del 974. Aquest topònim, que té origen llatí, significa “graners”. Va formar part dels territoris dels senyors del castell de Burriac fins que el 1375 el rei Pedro IV d’Aragó va concedir la jurisdicció del lloc als senyors de la Roca del Vallès.

On trobem el monòlit amb el nom de la localitat, anem direcció al cementiri. El voregem i, al final d’aquest, prenem el camí de baixada cap a l’esquerra i senyalitzat amb pintura blava. Seguim la pista en direcció a la casa de colònies de Ca l’Altafulla. La deixarem a la nostra esquerra, continuant pel camí que puja i que ens portarà a la pista que va a la Mútua de Cabrils Coll de Gironella, on haurem arribat seguint per la pintura vermella.

 

 

El nostre següent punt i continuant per un sender estret senyalitzat amb pintura groga/blava, passarem per la font de Llop. Una mica més endavant, des d’un mirador, podem veure de lluny, situat estratègicament al cim d’un turó el famós castell de Burriac. Sortim del camí i arribem al monòlit de Burriac. Davant d’aquest, surt un sender estret que entra cap al bosc i condueix a un conjunt de roques escalonades. 

Una vegada a dalt ens trobarem a:

El castell de Burriac.- També nomenat castell de Sant Vicenç. Es tracta d’una fortalesa (segles XI-XIII) situada estratègicament al cim d’un turó a 392 m, presidida per la torre de l’homenatge i l’ermita de Sant Vicenç. Castell que va ser de Berenguer Ramon I, els comtes de Barcelona després i, més tard, ja al segle XV, del militar i escriptor Pere Joan Ferrer.

 

Una vegada visitat el recinte i gaudit de les belles vistes de tot el litoral del Maresme i el Barcelonès, ens posem en marxa baixant per les escales que porten a la pista principal. Agafant-la direcció Argentona, en un primer lloc deixarem a la nostra dreta el sender que baixa cap a Cabrera. Una mica més avall, prendrem el sender que surt cap a l’esquerra. És un bonic túnel entre la vegetació, que comunica amb diverses fonts, sent la primera, i una de les més grans, la Font del Ferro. Seguint pel mateix, passarem per altres anteriorment citades fins a arribar a la més popular:

 

 

Font Picant.- És una font restaurada el 2010, gràcies al fet que, des dels 80, un grup de veïns de la localitat es dedica a restaurar i netejar les fonts: Grup de Fonts d’Argentona. Ara, només queda creuar la població i agafar el carrer principal que ens portarà al lloc d’inici.

Riera d’Argentona: inici i final de la ruta.