Iniciarem l’itinerari des de la pista que queda just al costat del refugi de la Pleta dels Ordiassos (1.452 m) Allà trobarem que hi ha una barrera amb una cadena que no permet el pas als vehicles motoritzats. Nosaltres haurem de continuar uns metres per la pista, però justament en la direcció oposada d’on hi ha aquesta barrera, és a dir direcció sud-oest. Resseguirem aquesta pista aproximadament uns 450 metres i trobarem un petit cartell de fusta amb una marca circular groga que ens indica que pel mateix itinerari que farem també passa un bon tram del camí de les 3 fonts d’Urús. Aquest mateix cartell ens indica que hem d’agafar un petit corriol a mà esquerra, avançarem envoltats de pins i trossos de tarteres que amb el pas del temps i de la gelifracció s’han anat desprenent de la muntanya.

Avançant pel corriol ens trobarem amb la font del torrent de les Canaletes (1.583 m) i un cop la deixem enrere el camí comença a guanyar desnivell positiu fins a deixar-nos damunt de la pista forestal. En aquesta, a mesura que anem avançant, veurem una esplanada on ens espera el majestuós refugi no guardat del Cortal d’en Vidal (1.654 m) sense cap mena de dubte un lloc esplèndid per fer una parada i contemplar les vistes de la vall i de la zona nord de la comarca.

Un cop descansats començarem a pujar per una pista forestal que ens quedarà davant del refugi. Aquesta guanya un desnivell positiu important fins a arribar a una corba on la pista continua, però haurem d’estar atents/es per veure una marca a l’arbre que ens indica que hem d’agafar el corriol que com no podria ser de cap altra manera continua cap amunt guanyant desnivell positiu. Rodejats de pins negres avançarem pel majestuós serrat de Comesjuntes, poc conegut i concorregut a peu, però per les seves entranyes hi hem passat la majoria de nosaltres uns quants cops. Sé el que estàs pensant… I sí, es tracta del mateix serrat que just a sota dona pas al túnel del Cadí. Continuem ascendint fins als Collets (1.877 m), un bon tros d’esplanada des de la qual ja es veuen davant les Penyes Altes i on se’ns adverteix que encara ens quedarà un bon tram de recorregut per aconseguir coronar el cim.

Deixem l’esplanada i ens endinsem altre cop a un bosc de pins negres bastant frondós i espès en el qual avançarem uns 900 metres dins d’ell fins a arribar a un trencant que ens connecta amb la variant del GR-150. Continuem en direcció oest passant pel collet de la Guilla (2.114 m) i cada cop veurem més a tocar el nostre objectiu. Farem un últim tram de pujada una mica entretingut i arribarem al cim de les Penyes Altes de Moixeró (2.276 m) on a dalt podrem parar per fer un mos, recuperar forces i sobretot gaudir de la panoràmica que ens tenia guardat aquest impressionant cim. Un cop a dalt veurem que el cim es divideix en dues zones, com els pollegons del Pedraforca, però amb moltíssima menys distància i dificultat tècnica, així que, ja que heu arribat a dalt, seguint un sender ben marcat i que no dona cap mena de confusió arribareu a l’altre extrem del cim, fent així un salt entre comarques en tan sols uns pocs metres.

Un cop coronat el cim baixarem pel mateix camí passant altre cop pel Collet de la Guilla fins a arribar a la intersecció de bosc en la qual havíem pujat del Serrat de Comesjuntes. Aquest cop no tornarem a baixar per allà, ja que volem completar la ruta de manera circular i continuarem el sender, direcció est, seguint les marques de color taronjós de Cavalls del Vent, el qual us donareu compte que passa una etapa del camí en trobar-vos a varis senderistes i corredors que estan fent la ruta.

Passarem per davant de la serra de les Suquetes (2.200 m) sense desviar-nos del camí fins a arribar al conegut coll de Jou (2.022 m), que es pot apreciar des del fons de la vall. Allà ens esperarà un llarg recorregut de baixada, el qual va serpentejant per fer-la menys pronunciada i no tan agressiva i la veritat que després de tants quilòmetres i desnivell acumulat a les cames s’agraeix… Aquesta baixada ens deixarà davant del pont de fusta que ens porta a la font Llebrera (1.540 m), on podrem fer un glop d’aigua per hidratar-nos i així preparar-nos per fer l’últim esforç agafant la pista que ens tornarà a dur al nostre punt d’inici, és a dir a la Pleta dels Ordiassos. Ara tocarà fer uns bons estiraments i rememorar la gran jornada que hem viscut coronant un dels cims més excelsos de la comarca.

Fitxa tècnica

Roger Escarré Castillo

Gerent de l’empresa de Turisme Actiu Penyes Altes Outdoor Services C-554

Graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport

Si t’ha agradat llegir l’Ascensió a les Penyes Altes del Moixeró, també et pot interessar llegir El Cap de Rec, a Lles, estrena un nou itinerari ecoturístic i servei de lloguer de bicicletes elèctriques.