El jaciment de Can Modolell està situat al Camí de Can Segarra, a la part alta del nucli urbà de Cabrera de Mar. És, sens dubte, un dels conjunts arqueològics més emblemàtics de la comarca del Maresme, tant per la vistositat de les restes constructives d’origen romà com per la vàlua dels materials que s’han descobert.

La troballa casual d’un petit altar votiu, que va tenir lloc l’any 1974, va permetre encetar un període d’excavacions de 10 anys. Posteriorment, s’hi ha realitzat alguna campanya puntual més, però cal dir que encara resta una bona part per investigar.

La bibliografia del conjunt és molt extensa, tot i que molt concentrada en articles especialitzats. La divulgació es realitza amb visites ofertades durant la Fira Iberoromana de Cabrera, Jornades Europees del Patrimo-ni, Festival Laietania i sobretot amb la visita guiada de cada primer diumenge de mes (vegi’s el requadre).

Des de fa més de 15 anys és la Fundació Burriac qui s’ocupa de la seva conservació mercès a un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Cabrera de Mar.

El jaciment de Can Modolell (segles I-VI dC)

Les restes arqueològiques descobertes dins el conjunt de Can Modolell corresponen a un gran i destacat edifici d’època romana. Tot el que s’ha excavat fins ara comprèn diverses fases d’ocupació, essent la més destacada la que datem entre els segles I i III. Aquesta es correspon amb uns moments d’esplendor, per la qualitat de les restes construïdes i pels materials que se li associen: compta amb un passadís amb columnes (l’anomenat “criptopòrtic”), grans escales, estances amb pintures murals, fragments d’escultures, de mobiliari fet amb materials luxosos i de decoració arquitectònica, i objectes com altars amb inscripcions, exvots i nombrosos fragments ceràmics i de vidre.

Què en podem interpretar?

Amb les dades actuals podem definir aquest complex arqueològic com un santuari rural associat a una vil·la luxosa que els romans varen tenir a Cabrera.

Bo i ocupar un lloc aturonat i destacat al bell mig de la vall, no ha d’entendre’s com un lloc de culte aïllat de la població. A l’actual nucli urbà de Cabrera s’està descobrint una gran zona urbana que començà a establir-se en el decurs del segle II aC (termes de Ca l’Arnau) contemporàniament a un sector ocupat pels ibers, i que evolucionà fins i tot més enllà de la fundació de la veïna ILURO (Mataró), romanitzant-se. La primera meitat del s.I, quan sembla que es construí el santuari, és època de luxe i grans reformes a les vil·les de l’àrea d’Iluro, mercès a un gran moment que visqué especialment el comerç del vi. Fou en aquests segles d’auge de l’imperi quan Can Modolell acollí durant més de dos-cents anys un centre religiós amb projecció sobre el territori d’Iluro.

El més destacat dels materials exhumats a Can Modolell són les evidències epigràfiques relacionades amb la divinitat romana Mitra. En concret, aquestes inscripcions les trobem en petits altars o àrules mòbils de marbre i en un fragment de coronament, essent citat Cautes (Kautes), un dels dadòfors -acompanyants- de Mitra. També hi ha ofrenes al déu Neptú i indicis d’una divinitat femenina (Diana, Fortuna, Lluna o Victoria).

El mitraisme i el déu Mitra

Les excavacions iniciades el 1857 sota l’església de Sant Climent, a Roma, van mostrar que estava construïda sobre una església del segle IV, i aquesta, estava a sobre d’un altre temple dedicat a Mitra. Per les troballes arqueològiques, se sap que el Mitraisme és una religió d’origen persa, adoptada pels romans l’any 62 aC, que va competir amb el cristianisme fins al segle IV. En temps de l’imperi el seu culte fou introduït a Roma i es va difondre per tot l’imperi Romà.

El culte de Mitra era iniciàtic i mistèric; s’organitzava en societats secretes, exclusivament masculines i era molt popular dins dels ambients militars, obligant a l’honestedat, la puresa i el coratge entre els seus adeptes.

La deïtat de Mitra és representada generalment com un jove bell, amb gorra frígia que llança a terra un brau i fa l’acció de tallar-li el coll; al mateix temps el brau està sent també atacat per una serp i un escorçó. Molts autors han vist en aquest ritual l’origen de molts ritus mediterranis an-tics, en què es sacrificaven toros, i també l’antecedent ancestral de les curses de braus.

Històricament, remarquem que aquest culte a Mitra fou anterior a l’oficialització del cristianisme. Va anar prenent posicions dins l’imperi en el segle II i fins i tot sabem que l’emperador Neró es féu adorar com la reencarnació de Mitra, a semblança dels reis orientals (Neró havia nascut un 25 de de-sembre, el mateix dia que el déu segons la mitologia mitraica… i la fe cristiana). En el segle III el cristianisme anava augmentant a poc a poc el seu cabdal de seguidors, però no sense sofrir de tant en tant fortes persecucions, així com també edictes dels emperadors de torn que els obligaven a rendir culte als pagans. El cristianisme no acceptava altre Déu que no fos el seu, per això no va poder agregar-se a les religions romanes, ja que les excloïa a totes, de la mateixa manera que ho feia el judaisme.

Mitra i el cristianisme

Alguns relats descriuen Mitra en narracions que mostren grans similituds amb els evangelis cristians, apropant la imatge d’aquest déu frigi amb la de Jesús de Natzaret. Per exemple:

• Mitra nasqué el 25 de desembre en una cova fosca.
• Els pastors foren els primers que el trobaren i l’adoraren.
• Li van portar regals, or i essències.
• La seva mare era una verge, anomenada Mare de déu.
• Mitra era un llaç d’unió entre déu i la gent. Era un representant de Ahura Mazda a la Terra.
• Després d’ensenyar a la Terra, Mitra ascendí al cel.
• Fou enviat pel Pare per a que es fessin els seus desitjos a la Terra.
• El seu sacrifici tenia com finalitat redimir el gènere humà.
• Els seus seguidors creien en la resurrecció, en la comunió amb el pa i el vi, en el cel i en l’infern.
• Mitra rebia l’apel·latiu de La Llum, el Bon Pastor, La Veritat.
• El dia sagrat del mitraisme era el diumenge.
• El mitraisme es representa amb una creu en un cercle, que simbolitza el Sol.

En el sopar dels seguidors de Mitra hi ha la frase: «El que no mengi del meu cos i no begui de la meva sang de manera que es confongui amb mi i jo amb ell, no obtindrà la salvació…».

Jesús, en el seu últim sopar pronuncià una frase molt semblant: «El que no mengi del meu cos i no begui de la meva sang, no tindrà la vida eterna… » (Joan 6,53-54)

El mitreu de can Modolell

Físicament, a Can Modolell, l’espai del mitreu encara no ha estat localitzat. Fins i tot en alguns moments s’ha identificat amb el “criptopòrtic” en tractar-se d’un espai semi-soterrat i de planta basilical. Intuïm, però, l’existència del mitreu gràcies als elements cultuals i votius que s’han descobert al jaciment i que datem entre els segles I i III:

• Arula que Lucius Petreius dedicà al déu Kautes-Mitra.
• Àrula de marbre en forma de columneta que dos esclaus de la casa imperial dediquen al déu Cautes.
• Coronament de pedestal circular d’estàtua en marbre amb la inscripció “al déu Kautes, ha acomplert de bon grat els seus vots”.
• Coronament d’altar mitraic, amb la representació de dues testes que podrien representar el Sol i la Lluna i els relleus laterals que representarien elements d’ofrena en la litúrgia mitraica (el pa, el vi,…). Podem suposar que formava part de l’altar principal del mitreu de Can Modolell.
• Fragment de vora de cràtera, o labrum (?), feta d’alabastre egipci, amb una serp en relleu per damunt la vora.
• Fragment de vora d’un vas fet de planxa de bronze en el qual hi apareixen retallats i vistos de perfil dos fragments d’imatges d’ocells, possiblement corbs.
• A més, hi ha tot un seguit d’elements votius no identificables amb Mitra o que deixen el nom de la divinitat en l’anonimat.

Està clar que aquests elements, per sí sols, no ens permeten explicar com s’organitzava la comunitat que feia funcionar el culte a la Cabrera romanitzada ni els trets de la litúrgia, però són prou representatius de cara a associar el jaciment amb un lloc de culte.

Significació del jaciment

Certament, encara caldrà completar la recerca per esbrinar una de les grans incògnites que planteja el jaciment: fou Can Modo-lell una vil·la romana amb una part destinada al culte i que va propagar el culte a Mitra, o bé es tracta d’un edifici que va fer la funció específica de santuari?

Hom diria que els amos de Can Modolell pertanyien a una jerarquia administrativa i política. Hi ha investigadors que creuen que la vil·la, de tant patrícia, podria haver estat un fundus imperial: tenim (inscripcions) uns personatges vinculats amb l’entorn de l’emperador, tenim un bon conjunt de peces de marbre procedent de les pedreres imperials i tenim testimonis cultuals d’una religió amb vinculació a les esferes del poder.

Per tot això Can Modolell té una gran significació com a monument i lloc de recerca arqueològica amb expectatives.

Visita guiada: Can Modolell es pot visitar gratuïtament cada primer diumenge de mes (de 10.30 a 12.30 h del matí) i a hores convingudes. Recomanem el contacte previ amb TANIT, didàctica i difusió Cultural: tanitdifusio@tanitdifusio.cat