Fent Camí amb el Russi… Josep Maria Rossinyol. Assegut davant la porta de l’Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, on el dia 1 d’octubre tingueren lloc uns lamentables incidents, on la gent va resultar colpejada i ferida per la policia nacional i la guàrdia civil, quan l’únic que volien fer era dipositar una papereta en una urna. Vergonyós.
Aquest cop, he anat fins a Sant Joan de Vilatorrada, he pujat al punt més alt del Collbaix, on oneja una estelada. Allà m’he assegut durant una hora. He pujat expressament a un punt alt per a poder veure les coses amb perspectiva. Després he baixat i m’he assegut davant la porta de l’Institut Quercus, un dels llocs de Catalunya on la gent va patir la violència. Avui la gent ha deixat flors i uns avions de paper amb partitures musicals. Uns instants de reflexió, d’intentar comprendre. En arribar a casa he fet l’escrit, però al final l’he llençat, perquè està fet en calent. Així que transcric les paraules d’alguns eurodiputats que van participar en el Debat del Parlament Europeu sobre la situació política a Catalunya, que va tenir lloc el dia 4 d’octubre, i que jo vaig seguir per televisió. Els missatges dels líders dels grups a l’Eurocambra van anar en tres direccions molt clares: el referèndum és il·legal, la violència inacceptable i cal que hi hagi diàleg, que Moncloa i la Generalitat s’asseguin a parlar:
• El liberal Guy Verhofstadt li va dir a Mariano Rajoy: “És veritat que no es pot anar contra la llei. És també veritat que no es pot governar sense la llei. Però és encara més cert que no es pot resoldre una divisió tan profunda només amb la llei. Cal escoltar, entendre l’altre, dialogar, parlar, és l’única manera de solucionar-ho. I aquesta és la veritable força d’un bon polític i estadista. En política no és una vergonya assolir compromisos”.
• Ska Keller, dels Verds/Aliança Lliure, va dir: “El que ha passat a Espanya és inacceptable per la violència policial desproporcionada injustificable, cal deixar-ho clar. L’estratègia del president Rajoy ha fracassat. La situació s’ha de resoldre políticament i no amb la força policial”.
• Patrick li Hyaric, portaveu d’Esquerra Unitària Europea, ha arribat a acusar el Govern espanyol de practicar “repressió policial i violar drets fonamentals”.
• Steven Woolfe, diputat no adscrit, s’ha referit a “la vergonya d’Espanya i del rei d’Espanya per la brutalitat de la policia i donar la culpa de la violència als violats”.
• Per acabar, Miguel Urban, diputat del parlament europeu, va dir: “L’1 d’octubre es va mostrar de forma clara l’anhel de Catalunya per decidir sobre el seu futur en llibertat i sense cadenats. La resposta del Govern va ser contundent: violència policial i vulneració de drets amb l’única finalitat que els catalans i catalanes no poguessin votar. Una deriva autoritària molt preocupant. El Govern i els seus aliats s’han negat sistemàticament a oferir una sortida al poble de Catalunya. Ja no és un debat sobre independència sí o no, sinó democràcia i llibertats civils sí o no”.
Curiositat: Mariano Rajoy i Berga
La professió del president Mariano Rajoy és la de registrador de la propietat. L’any 1982 va guanyar la plaça de Berga, però mai va venir, va demanar el pas a “Serveis especials, amb reserva de plaça”. S’ho devia repensar, qualsevol se’n va a viure a un petit poble de “la Catalunya profunda”.
Itinerari i crònica:
10h 36’.- Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.- Surto des de davant de la porta de l’institut. Mirant l’edifici segueixo el carrer cap a l’esquerra. Al final de l’edifici giro a la dreta i pujo pel carrer del Montseny i quan arribo al final giro a l’esquerra i segueixo pel carrer Costa Rodona. Aquest enllaça amb el carrer de les Alzines en arribar al final. El segueixo cap a la dreta, amunt, i per fi trobo una marca del GR (marques vermelles i blanques). El carrer baixa i gira a l’esquerra. Just en aquest punt el deixo i segueixo les marques del GR, que entren en una zona arbrada amb bancs i taules. Pujo per unes escales fetes amb travesses de fusta.
Passo per un petit bosc de pins i arribo a una clariana. Trobo un camí, però no veig cap marca. He de decidir si a la dreta o a l’esquerra. Agafo el que segueix endavant, que seria el de la dreta. Unes torres d’electricitat em queden a l’esquerra.
El camí enllaça amb un altre on hi ha un pal indicador. Agafo el camí que marxa cap a la dreta perquè al final veig que hi ha un altre pal indicador.
11h 02’.- En arribar-hi, veig que el camí que segueixo enllaça amb un altre. El cartell que hi ha enganxat m’informa que aquest és el “Camí de la Sal” i que sóc al torrent de la Llambregota. Segueixo el GR3.1, direcció Súria.
11h 07’.- El camí es bifurca. Mentre miro el cartell indicador, que diu que sóc al “Coll de Pla Llobet”, passa un home gran caminant. Ens desitgem un bon dia mútuament i li demano quin és el camí que he de seguir per a arribar a dalt, a la bandera. Em contesta que “per anar a dalt s’hi va per tots els cantons, però el més curt és seguir de recte amunt”. Li demano quant hi ha per arribar-hi, i contesta: “Res, 1 km o un 1 km 200 m”. Després d’acomiadar-nos, segueixo el camí de la dreta, direcció Súria.
11h 13’.- A mà dreta veig una barraca de pedra seca.
11h 16’.- Arribo a una carretera asfaltada, però molt estreta. Hi ha un cartell indicador que m’assabenta que sóc a la “Costa de Collbaix. Marge”. La segueixo cap a la dreta. A pocs metres hi ha un altre pal indicador i un corriol a l’altre cantó de la carretera que s’enfila muntanya amunt. El cartell diu “Collbaix – 1 km”. Saludo una dona que passa en bicicleta, travesso la carretera i amunt segueixo les marques del GR-3 (vermelles i blanques).
11h 19’.- Trobo un corriol perpendicular, també puja de la carretera; el segueixo cap a l’esquerra. Al cap de poc, a mà dreta, trobo una pedra d’enormes proporcions, que forma una espècie de balma, on hi ha una pedra per a reposar. Segueixo amunt.
11h 23’.- Trobo una cruïlla de 4 camins, amb un pal amb indicador. Segueixo direcció “Collbaix per les Tines 0,8 km”, que és per on passa el GR-3. Això cada cop fa més pujada, com es nota que estic desentrenat, la suor em baixa per la cara. He de descansar. Em menjo una mandarina.
11h 39’.- Reprenc el camí, fent petites paradetes.
12h 02’.- Arribo a les tines. Tan sols en queden les restes. La part més dreta acaba aquí. Segueixo cap a la dreta, seguint les marques del GR. El camí va fent un revolt cap a l’esquerra fins que ja veig la bandera.
12h 12’.- Arribo a dalt. Hi ha força gent. Famílies amb gossos, canalla de 4 i 5 anys i joves asseguts aquí i allà. La moral em cau per terra, realment estic molt, però que molt en baixa forma. Hi ha una taula de pedra quadrada amb un mapa indicador del que hi ha al voltant. Des d’aquest lloc s’ha de veure una magnífica i extensa panoràmica, llàstima que avui estigui ennuvolat, tan sols veig al fons la silueta de Montserrat. M’assec i repenjo l’esquena al pal de l’estelada. Aprofito per a recuperar forces i menjar alguna cosa.
12h 51’.- Després de demanar informació a diverses persones sobre si hi ha un altre camí de baixada i dir-me que sí, marxo deixant la bandera estelada al meu darrere i el cingle a la meva esquerra. Trobo un indicador que m’informa que segueixo el camí anomenat “El Congost pel solell”.
12h 52’.- Començo a baixar.
13h 00’.- Bifurcació: Cartell indicador. Deixo el GR-3 i agafo el camí de l’esquerra: un PR (veig marques grogues i grogues i blanques).
13h 09’.- Bifurcació: M’han dit que agafi el camí que gira i baixa a l’esquerra. Faig cas. Baixo ara perpendicular a l’autovia C-25, que veig a baix de tot. Aquest tram és bastant dret, què hi farem.
13h 14’.- Cruïlla de 4 camins perpendiculars. Li demano a un noi que està pujant quin camí he de seguir per a anar a Sant Joan de Vilatorrada i em diu que pugi amunt fins a Collbaix, on hi ha la bandera. Allà és precisament des d’on baixo, però em diu que trobaré una cruïlla amb un cartell que posa “a Fonollosa i al Congost”, que agafi aquest últim, que després trobaré un camí de carro i una bifurcació i que agafi el de l’esquerra.
13h 20’.- Arribo a la cruïlla que m’ha dit que he d’anar cap al Congost i deixar el camí de Fonollosa. Li faig cas i agafo el camí que gira 180º a l’esquerra (marques de color groc i grogues i banques). Des de fa una estona ha sortit el sol i ara comença a picar massa.
13h 31’.- Bifurcació amb un pal indicador: agafo el camí que marxa cap a l’esquerra, direcció el Congost, i també posa “Collbaix per les tines”.
13h 37’.- Un petit corriol sembla marxar cap a l’esquerra, però jo segueixo avall, ja que és el camí més transitat.
13h 40’.- Bifurcació: sense cap senyal, un camí baixa a la dreta i l’altre va recte. Jo segueixo el que va recte.
13h 41’.- A mà dreta hi ha una casa i una bassa d’aigua per als bombers en cas d’incendi. Segueixo de pla, deixant la bassa a mà dreta –per a mi, el camí més lògic–.
13h 45’.- Bifurcació: una segueix de pla i l’altra baixa cap a la dreta. A mà dreta també hi ha una altra bassa per als bombers, aquesta seca. Veig al fons una casa de pagès i camps d’oliveres. Em decideixo per baixar avall, recte a les oliveres, recordant alguna de les instruccions que m’han donat. A mà dreta deixo la bassa buida, veig una pista de terra al fons. Recte a les oliveres.
13h 47’.- Tot i trobar un camí perpendicular, jo no paro fins a arribar al camp d’oliveres. El camí passa pel seu costat.
Hi ha molts caminets que s’entrecreuen. Jo segueixo avall, pel costat del camp d’oliveres, a mà dreta. Al mig del camp hi ha una torre de la llum d’alta tensió i veig, davant meu i al fons, Montserrat.
13h 50’.- Després de creuar la línia d’alta tensió per sota, el corriol que segueixo desemboca en una pista de terra perpendicular.
Pal amb indicadors que em diuen que sóc al “Camí del peu de Collbaix” i que cap a la dreta aniria al Congost i cap a l’esquerra al camí que porta a Collbaix per les tines. Segueixo aquesta última direcció. Al cap de no res, una altra bifurcació, aquesta sense cap senyal ni marca; a mà dreta, una casa, i a l’esquerra unes granges. Després de sospesar la situació, em decideixo pel de l’esquerra.
13h 55’.- La pista es converteix en una carretera asfaltada molt estreta. Trobo un cartell indicador: posa “Sant Joan de Vilatorrada 1,7 km”, vaig bé. Segueixo per la carretera asfaltada. Passo pel costat de la granja, on hi ha moltes cabres i canta un gall. La calor es fa pesada.
14h 03’.- Acabo d’arribar a la cruïlla on aquest matí he creuat la carretera i he saludat aquella dona en bicicleta. Això vol dir que he completat el cercle. Agafo el camí de terra que marxa cap a la dreta pel qual havia vingut. A partir d’aquí toca desfer el camí que ve de Sant Joan de Vilatorrada.
14h 30’.- Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada – Final de l’excursió.
Fitxa tècnica:
Punt de sortida i arribada: Institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.
Durada aprox., tota la volta: sense comptar les parades 3h – (Nota: El temps de la ruta és l’invertit per mi). Estic molt desentrenat, una persona caminadora ho faria amb molt menys temps.
Dificultat: Fàcil, però molt dret.
