L’estiu marca l’esdevenir de moltes viles marineres, i Montgat no n’és una excepció. Sant Joan, una de les dues festes majors, en marca l’inici, mentre la Commemoració del desembarcament de 1705 esgarraparà alguns dels darrers serrells del sol més estiuenc. Entre una festa i l’altra, encara quedarà temps per la Festa de cara al mar, i per fer una passejada pel tradicional barri de pescadors i gaudir, i fins i tot comprar, a la darrera subhasta de peix cantada a viva veu de Catalunya.
Montgat és el poble frontissa entre el Maresme i el Barcelonès, una característica que, de vegades, el fa desconegut a una i altra banda, però un cop es coneix la seva personalitat i la seva gent fa que les ganes de descobrir-lo més a fons facin tornar a visitar-lo un cop i un altre.
L’organització en 11 barris diferenciats ha fet que Montgat gaudeixi d’un teixit associatiu i entitari molt gran i això ha propiciat dues festes majors “grans”, ja que cap d’elles es pot considerar petita, i un seguit de festes i celebracions que marquen el pas de les estacions.
La primera festa major coincideix amb la celebració de Sant Jordi, al voltant del 23 d’abril Montgat es vesteix de festa i una programació farcida d’actes ja tradicionals com el correfoc, el tast de faves o l’arrossada popular es concentren al voltant del barri de les Mallorquines i la riera de Sant Jordi.
Arribat el final de juny, i l’arrencada de l’estiu, arriba la segona de les festes majors, la Festa Major de Sant Joan que serà el tret de sortida a la resta de celebracions de l’estiu. Aquesta se celebra a l’entorn del barri de Sant Joan i del casc antic i d’ella destaquen els tradicionals focs de Sant Joan, la revetlla – sopar al Parc de la Riera d’en Font o els jocs infantils ja de llarga tradició.
I encara, abans d’arribar la festa més històrica del municipi que marcarà d’alguna manera el final de l’estiu i l’arribada de les rutines hivernals, el dissabte més proper al dia de la Verge del Carme es celebra la coneguda com Festa de cara al mar, una festa que compta amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors encarregats d‘organitzar la tradicional arribada de la Verge del Carme, des del port de Masnou, i la seva processó fins a l’església de Sant Joan. Mentre es fa la processó es prepara, a la platja de Montgat, una sardinada i botifarrada en un acte multitudinari que culmina amb una cantada d’havaneres.
I finalment, la nit del 10 de setembre, arriba la festa històrica per excel·lència, la commemoració dels desembarcament del 1705, un 22 d’agost d’aquell any desembarcaven a les platges de Montgat les tropes de L’Haia per defensar al candidat Carles d’Àustria com a nou rei d’Espanya davant de Felip d’Anjou. Amb el desembarcament les tropes aliades europees es varen trobar amb les catalanes per dirigir-se a Barcelona, ciutat que acabarien prenent. Aquesta recreació històrica es celebra a la Platja de l’Espigó en un acte que s’ha convertit en summament popular ja que per a la seva posta en marxa hi col·laboren la majoria d’entitats i associacions montgatines.
Un barri amb encant mariner
Si hi ha un tret diferenciador entre Montgat i altres pobles del Maresme és el seu barri pescador a tocar del mar, una joia arqueològica que conforma el nucli històric de la població. Al costat de la platja, al voltant del Turó de Montgat i de la Torre de defensa de Can Alzina (S.XVI), el barri va néixer en el moment en què les incursions pirates, típiques d’aquesta zona del Mediterrani, van anar afluixant i la tranquil·litat va permetre que les antigues barraques de pescadors, de sempre vora el mar, poguessin ser adequades en modestes cases, amb façanes sempre mirant el mar, de manera que en tot moment es pogués observar l’arribada de les barques dels pescadors de la família carregades de peix.
Avui s’ha convertit en un plaer passejar pels estrets carrerons que conformen aquest barri amb gust de sal, de mar, de sor-ra i d’onades, on predomina el blanc i el blau a les seves façanes, finestres i portes. Un barri on el nom del seu carrer principal ja és tota una declaració: el Carrer del Mar, un barri on a moltes de les cases es poden veure petits detalls que marquen el seu origen mariner, gerros de vidre plens de petxines, estrelles de mar clavades de les façanes, xarxes de pesca penjades dels vestíbuls de moltes d’elles i petites icones de verges, sempre la del Carme, adornant entrades, façanes o sotateulades.
Un barri lligat a una altra època que es nega a desaparèixer i on es troba la Llotja del Peix, una senzilla estructura arquitectònica constituïda per quatre barres de metall, una teulada i un tancat perimetral de fusta, suficient per mantenir viva la darrera subhasta de peix cantada a viva veu que perviu a Catalunya.
Una tradició centenària: la subhasta del peix
A les 13 hores en punt, en el mateix moment en què sona la campana de l’església de Sant Joan, arrenca puntualment, de dilluns a divendres, la subhasta a la Llotja del Peix de Montgat. Els descendents d’aquells primers fundadors de la Confraria i Pòsit de Pescadors de la Verge del Carme a principis del S XVIII encara avui realitzen cada dia la subhasta cantada, l’única que perviu a tot Catalunya. Calamars, sípies i sipions, llenguados, gambes i llagostins, escòrpores i molls es converteixen en els grans protagonistes d’aquesta subhasta on els subhastadors començaran a cantar a la banda, comptant enrere de 5 en 5 cèntims, per poder licitar per aquell cove que més desig desperti entre qualsevol dels compradors presents, ja que és una subhasta on tothom pot acudir a comprar lliurament.
La seva singularitat, el manteniment d’una tradició centenària, a la que Montgat no pensa renunciar ni deixar que desaparegui, va propiciar en el seu dia que fos declarada Bé Immoble i com a tal té la protecció oficial.
