Enguany es compleixen 15 anys des que el 30 de novembre de l’any 2000 la UNESCO inscriu el “Conjunt romànic català de la Vall de Boí” a la llista dels llocs Patrimoni Mundial. 

Es va inscriure en base a dos criteris universals excepcionals:

Criteri (II): L’important desenvolupament de l’art i de l’arquitectura romànica de les esglésies de la Vall de Boí és el testimoni dels profunds intercanvis interculturals a l’Europa medieval i en particular a través de la barrera muntanyosa dels Pirineus.

Criteri (IV): Les esglésies de la Vall de Boí són un exemple particularment pur i homogeni de l’art romànic en un paisatge rural mantingut pràcticament intacte.

 

Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria a Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro, un conjunt de nou temples que conformen “un exemple pur i homogeni”, com diu la UNESCO, del que és l’art romànic en el seu entorn natural. 

 

I és que la Vall de Boí ofereix un marc incomparable que atorga un valor afegit a la bellesa pròpia del Romànic. La conservació d’un conjunt Patrimoni Mundial en un entorn rural és un dels aspectes que dóna identitat al municipi de la Vall de Boí.

 

Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són construccions dels segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes. 

 

Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el bisbat de Roda d’Isàbena, promotors dels temples de la Vall. Dintre d’aquesta societat medieval, l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància. 

 

 

Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), així com totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, a destacar el Davallament de Santa Eulàlia d’Erill la Vall. 

 

El Romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic, conservat al llarg del temps amb poques modificacions que hagin alterat significativament la seva concepció inicial.

 

En aquests 15 anys, des de la declaració de la UNESCO, a la Vall de Boí s’han restaurat les esglésies, s’han condicionat els seus entorns i s’ha obert al públic el Centre del Romànic de la Vall de Boí.

 

El Centre del Romànic de la Vall de Boí és la seu del Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí, l’entitat encarregada de la gestió del conjunt romànic de la vall. Vetllar per la conservació de les esglésies i donar a conèixer els seus valors universals excepcionals són els principals objectius de l’entitat. Amb aquesta finalitat des del Centre del Romànic es duen a terme diverses accions entre les quals destaquen l’obertura al públic de les esglésies, els diversos serveis de visites guiades,  l’acolliment dels visitants i la promoció del conjunt. 

 

Entre les darreres accions dutes a terme cal fer un esment especial al vídeo mapping de Sant Climent de Taüll inaugurat a finals del 2013.

 

 

Les noves tecnologies, aplicades al patrimoni, han permès recuperar, de forma virtual, les pintures que, procedents d’aquesta església, es conserven actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Al mateix temps, la tecnologia també ens permet fer un viatge en el temps i viure l’experiència de com seria Sant Climent de Taüll l’any 1123, data de la seva consagració.