Els darrers anys es parla molt del patrimoni cultural immaterial, sobretot des que, el 2010, els castells van ser inscrits a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. El 2015 van seguir el mateix camí les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus, que malgrat el nom oficial de la candidatura inclouen també la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola, que es fan amb motiu del solstici d’hivern. Aquests reconeixements internacionals, àmpliament difosos pels mitjans de comunicació, han contribuït a la valoració d’aquest tipus de patrimoni, una figura impulsada per la UNESCO i que també pot contribuir al desenvolupament del territori.

 

Hi ha dues característiques essencials del patrimoni cultural immaterial que el diferencien del conjunt de manifestacions de la cultura popular i tradicional. Per una banda és un patrimoni que es manté viu després d’haver estat transmès per les generacions anteriors. Això vol dir que aquest patrimoni té ja un cert reconeixementhistòric i que una pràctica que ja hagi desaparegut no es pot considerar com a patrimoni. Per altra banda, la població directament implicada considera que aquella tradició forma part realment del seu patrimoni cultural, és a dir que té una voluntat de mantenir-lo viu. Així, la Fia-faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola és patrimoni cultural immaterial no pas perquè ho hagin dictaminat persones estudioses o organismes oficials, sinó perquè la gent que hi participa considera que ho és.

 

Aquests són alguns dels criteris que estableix la UNESCO i que ha seguit l’Institut del Patrimoni Cultural Immaterial (IPACIM) per a identificar el patrimoni del Parc Natural del Cadí-Moixeró. A continuació presentem alguns dels elements que s’han recollit en els primers 2 anys d’aquest projecte a llarg termini. 

 

La ramaderia d’ovelles

La vida dels pastors forma part de l’imaginari col·lectiu de la nostra societat, però és una activitat que va anar minvant especialment durant el darrer terç del segle XX. Avui no només es manté viva, sinó que ha experimentat una certa recuperació, en part gràcies a la creació, l’any 2009, de l’Escola de Pastors de Catalunya.

 

 

Ricard Garcia Canal, a Bagà, Joan Planella Orriols, a Castellar de n’Hug, o Joan Guillemes de Saldes, són pastors per tradició familiar i per vocació. Amb els seus ramats d’entre 600 i 800 ovelles aconsegueixen mantenir viva una activitat econòmica rendible, que requereix molt de sacrifici i també mols coneixements de l’entorn natural, tant de la geografia com de la vida dels animals i de la meteorologia, entre d’altres. És una feina amb un valor cultural que en Ricard vol donar a conèixer a través de diverses activitats que organitza per a adults i per a canalla.

 

Ball de les Cosses