El puig Peric és la muntanya més elevada del Capcir i una de les més importants de Cerdanya. La seva ruta clàssica d’accés va per la serra de Mauri i els estanys de Camporrells. Aquesta ascensió, ja per ella mateixa atractiva, permet dur a terme si es vol un recorregut circular passant pel puig de la Portella Gran i pel puig de Camporrells.

Al final d’agost, quan el paisatge ja comença a adquirir les tonalitats ocres pròpies de la tardor, és un moment idoni per anar-hi.

Des del lloc on s’ha deixat el cotxe (2.130 m), a la serra de Mauri, se segueix uns metres la pista, que voreja un turó emboscat per la dreta, i es pren a l’esquerra un camí senyalitzat —variant del GR du Pays Tour du Capcir, amb franges vermelles i grogues— que, entre bosc de pi negre i clarianes, ateny la propera carena de la serra. A l’altre costat s’hi descobreix la profunda vall de la Lladura i el dilatat puig del Pam. El camí, ja fora de la pineda, es desvia un altre cop a la dreta per enllaçar amb la pista i assolir un altiplà desolat. A l’extrem occidental d’aquest altiplà hi ha un cim secundari que s’evita per l’esquerra mentre que la pista ho fa per la dreta. Un curt descens per la serra de Dellà deixa de nou a la pista, per la qual es continua baixant, de nou entre bosc, fins a la riba de l’estany del Mig de Camporrells (2.240 m). Els dos refugis guardats d’igual nom es troben a la vora.

De fet, però, no cal arribar-hi perquè el més pràctic per dirigir-se al puig Peric és passar per l’istme entre l’estany del Mig i l’estany Gros, on un camí evident es dirigeix al Petit Peric. Se surt, doncs, del Tour du Capcir i es pren aquest camí, amb fites i marques de pintura. Per replans i corredors, a través d’un terreny un xic indefinit, s’arriba a l’estanyol de les Secs. Des d’aquí el camí gira una mica a la dreta i s’enfila per unes canaletes herbades que porten a la base de l’aresta nord-est del Petit Peric. La ruta d’ascensió és ja bastant clara. El camí volta per la dreta un esquei esquistós, ateny la carena, costeruda fins bastant amunt, i la segueix fins al cim del Petit Peric (2.690 m), on hi ha les restes d’una cabana de pastor.

Des d’aquí dalt es gaudeix d’un bon panorama, amb al gran llac de la Bollosa a migdia, tot i que el puig Peric, que des d’aquí es veu imponent, li treu perspectives a l’oest. El caminet carener baixa entre roques i pedregar sempre esquistós al coll entre el Petit Peric i el puig Peric. Després voreja per l’esquerra alguns obstacles i arriba al peu d’una canal poc marcada que es troba immediatament a l’esquerra de la carena. Unes llaçades curtes del camí permeten guanyar altitud pel corredor, sense dificultats, fins a la part superior de la carena i l’ampli cim del puig Peric (2.810 m), mirador sensacional del Capcir, del massís del Carlit i de la depressió d’Aquitània al nord: en un dia clar s’hi pot veure la ciutat de Carcassona. La vista s’allarga fins al Puigmal, les muntanyes de Carançà i el massís del Canigó.

S’ha de continuar per la carena nord-oest, que de seguida esdevé accidentada. Un caminet volta per l’esquerra un roc esquistós darrere del qual hi ha un esglaó força dret d’uns 20 m per on cal desgrimpar. És fàcil i té bones preses; això sí, amb neu es complica. Després el camí travessa unes tarteres i davalla al coll de la Coquilla (2.607 m), amb un vessant suau a l’esquerra —on destaca, no gaire lluny, l’estany Blau Petit— i un altre de rocós a la dreta, abocat al caòtic circ de la Coquilla, amb una gran glacera rocallosa. Seguint la carena, aquí ampla i dilatada, es va a cercar la base del puig de la Portella Gran. Una dreta pujada per un caient herbat duu a la carena sud-oest d’aquesta altra muntanya, amb precipicis sobre el profund vessant occità de la capçalera de la vall d’Orlú. L’ascensió és entretinguda i divertida per aquesta carena rocosa, en la qual se superen alguns passos fàcils, de vegades una mica aeris, amb l’ajut de les mans. S’assoleix primer l’aspra punta sud d’aquest pic (2.755 m), es baixa amb precaució a una petita bretxa i s’ateny el cim superior (2.765 m). El cim que té millor panorama és la punta nord (2.760 m), que es troba després d’una altra bretxa.

Vèrtex de tres carenes, des del puig de la Portella Gran es gaudeix d’una perspectiva insospitada de la vall d’Orlú. La vista del vertical caient nord de les Tres Piques Roges, a ponent, és igualment sorprenent, així com del vast altiplà de Camporrells i de la bella carena que limita el Capcir amb el veí Donasà, on destaquen el doble cim del pic de Baixollada, el calcari Ròc Blanc, el pic de la Tribuna i el puig del Pla de Bernat. Per un curt caient herbat a la dreta es baixa a un collet des del qual se segueix la carena, també rocosa i entretinguda, que porta al cim del puig de Camporrells (2.671 m), bon mirador dels estanys d’igual nom, així com del Petit Peric i del puig Peric. Pel vessant nord, enllaçant terrasses i canaletes, es baixa a l’altiplà, i entre pastures als estanys de Camporrells. No cal, però, dirigir-se al Gros i al del Mig. Perdent el mínim d’altitud, s’ha d’enllaçar amb el Tour du Capcir, que ve del forat de la Caixa, a l’esquerra. S’hi continua cap a la dreta, però aviat es deixa per un camí ascendent a l’esquerra que en una breu pujada entre bosc duu al capdamunt de la serra de Dellà. En aquest lloc es troba l’itinerari de pujada, el qual cal seguir a la inversa fins al punt de sortida (2.130 m).

FITXA TÈCNICA:

Situació: massís del Carlit i del puig Peric (Cerdanya i Capcir).
Accés: des de Puigcerdà i la Guingueta d’Ix seguint l’N116 per Sallagosa i el coll de la Perxa fins a Montlluís, on es pren la D118 per la Llaguna i el coll de la Quillana cap a Formiguera. A l’entrada del poble s’agafa una desviació a l’esquerra que duu a la recepció de l’estació d’esquí dea Formiguera. Des de l’aparcament surt a l’esquerra una pista de terra, apta per a automòbils, que fa una marrada pel bosc, voreja el roc de les Perxes Blanques i arriba al serrat de la Calmassella (a 4 km de la recepció), a la carena de la serra de Mauri, no gaire lluny de l’estació superior d’un telecadira. A partir d’aquest punt no és permesa la circulació de vehicles motoritzats.
Desnivell acumulat: 1.292 m
Altitud mínima: 2.130 m
Altitud màxima: 2.810 m
Temps total: 5.30-6 h (ritme normal i sense comptar parades)
Longitud: 18 km
Característiques: el recorregut és tècnicament fàcil. Només cal desgrimpar per un esglaó esquistós baixant del puig Peric al coll de la Coquilla i en alguns passos en l’ascensió al puig de la Portella i al puig de Camporrells.
Bibliografia: Circuits d’alta muntanya pel Pirineu oriental català. Manel Figuera. Valls: Cossetània Edicions, col·lecció “Azimut” núm. 66, 2005.