Era, com defineix el nom, de tracció animal, i amb un ample de via de 840 mm. va començar a circular cap a l’any 1871 i es va clausurar l’any 1904 amb l’arribada del tren de vapor a Guardiola, el qual en va assumir les funcions. Ara, el Consell Comarcal, dins del projecte Ruta Verda del Llobregat en recupera part del traçat amb l’objectiu de contribuir en aquest projecte de millora i condicionament de camins, vies verdes, infraestructures i equipaments que relliguen una ruta molt propera al riu Llobregat, dins la comarca del Berguedà. L’objectiu final del projecte és però el de disposar d’un camí que permeti resseguir tot el riu Llobregat des del naixement fins a la desembocadura.

El recorregut

Distància: 9,2 Km

Els combois de l’antic Tramvia de Sang circulaven sobre carrils de fusta dotats d’un passamà de ferro. La plataforma tenia una amplada de 2 metres i incorporava nombroses obres de fàbrica, principalment viaducte i murs de suport de la plataforma. El recorregut del ferrocarril començava al collet de Santa Magdalena als afores de la ciutat de Berga, on hi havia una senzilla estació. Des d’aquest punt davallava suaument en direcció a Cercs tot resseguint el perfil del terreny. En no disposar de veritables túnels, trinxeres importants o grans viaductes, el traçat era marcadament sinuós. Des de Cercs el ferrocarril prosseguia en direcció a la mina de la Consolació, on hi havia una altra estació.

 

El nostre itinerari s’inicia a Sant Jordi de Cercs i seguint el recorregut que feia aquest antic tren arriba fins al collet de Santa Magdalena, a Berga.

 

Del Collet de Santa Magdalena a Pedret

Distància: 3,7 Km

Des d’aquest coll el recorregut continua pel centre de Berga entrant-hi per una de les antigues portes que donaven accés a la ciutat: el Portal de Santa Magdalena.

Aquest portal és l’únic portal baix-medieval que es conserva a la ciutat. El seu nom procedeix d’una antiga capella situada a prop i que estava dedicada a aquesta santa. 

La ruta segueix pel camí Buxadé fins a la Pl. Sant Pere. El carrer Buxadé antigament s’anomenava carrer de les Canals. Posteriorment se li va canviar el nom per passar a portar el de l’enginyer Marcel•lí Buxadé, nascut en el número 28 d’aquest carrer i a qui se li deu la construcció del canal industrial de Berga en el segle XIX. 

La ruta prossegueix cap a la plaça del Dr. Saló, on s’hi trobava ubicat l’antic hospital de Sant Bernabé, fundat a principis del segle XIV com a hospital dels pobres i que va fer les funcions de centre sanitari fins a l’any 1981 en què es va traslladar a la seva actual ubicació. 

La ruta ressegueix tot el Passeig de la Indústria que ens condueix cap a fora de la ciutat per anar a trobar el camí que ens portarà fins a Pedret.

La primera part del camí segueix la carretera asfaltada, ja que aquesta va substituir l’antic camí que baixava fins a trobar el riu Llobregat. En un revolt molt pronunciat a mà esquerra, deixem la carretera i seguim fins a Pedret per un antic camí molt interessant equipat amb un parell de palanques per poder creuar el torrent còmodament en èpoques de mullena.

 

 

De Pedret a Cal Rosal

Distància: 4,8 Km

Aquest camí segueix íntegrament per sobre l’antic traçat de tren que unia Pedret i Cal Rosal. 

L’any 1860 va entrar en funcionament el tren que enllaçava Manresa amb Berga per al transport de mercaderies i persones. Es tractava d’un petit tren remolcat per una locomotora de vapor de velocitat reduïda -no passava dels 30 km per hora- nascut per satisfer l’intens tràfic comercial de la indústria minera de la comarca a la segona meitat del segle XIX. 

Els problemes econòmics que arrossegava l’empresa que l’explotava  van fer que entre 1972 i 1973 es tanqués el servei ferroviari entre Manresa i Guardiola de Berguedà. La construcció de l’Embassament de la Baells, que afectava de ple al traçat de la línia, va servir com a motiu perquè el 2 de maig de 1972 circulés l’últim servei entre les estacions de Guardiola de Berguedà i Olvan-Berga. La construcció del Túnel del Cadí i la conseqüent reforma de l’Eix del Llobregat, van servir també com a argument per eliminar el tram entre Sallent i Olvan, per on circulava la línia seguint la carretera C-1411. L’últim trajecte de passatgers entre Olvan-Berga i Manresa es va fer el 30 de juny de 1973 i des d’aleshores només va restar en servei per a mercaderies el tram entre Manresa i Sallent per al transport de sals potàssiques.