Encara que la gent identifica el Veral de l’Ocata amb la gran rambla que baixa cap a mar des de la Biblioteca Ernest Lluch, el Veral és un barri molt més ampli que aquesta rambla. Parlem d’un barri doblement per descobrir, primer perquè històricament a la pròpia gent de Vilassar de Mar li costa delimitar-lo geogràficament, i segon per la nova zona comercial que representa la rambla central amb una associació de comerciants engrescada i amb ganes de fer coses. És una gran desconeguda per gran part de la població.
Abans de trobar-nos amb l’Eva Monràs, presidenta de la Comissió de Festes del Veral de l’Ocata, per conèixer una mica més de la zona comercial del Veral i saber què fan i com, intentarem descobrir aquest barri que, per a molts es limita a la rambla del Veral, de fet una zona moderna de pisos nous que és el que ha popularitzat aquest barri, per descobrir realment els seus orígens i els seus límits.
El Veral de l’Ocata queda enquadrat geogràficament entre la riera de Cabrils i la riera de Vilassar (d’est a oest) i entre l’Avinguda Lluís Companys i la carretera N-II (de nord a sud). Així doncs, abans d’arribar a la rambla nova que, de fet, és la que ha popularitzat el nom del barri, podem fer una passejada pel Passeig dels Pins, un passeig romàntic nascut arran de la urbanització de la carretera de Cabrils, a principis del segle passat, on podrem gaudir sota pins centenaris tot veient el mar al final del passeig. Per anar cap a la zona nova entrarem pel carrer Sant Magí, popularment conegut com a carrer dels Jardins, pels bonics jardins davanters que llueixin totes les cases del carrer allunyant les portes principals dels habitatges del carrer.
Si continuem la nostra passejada i volem fer una ullada a una curiositat, podem arribar-nos al Passatge de l’Estació, un estret vial que porta a la Nacional i al mig camí del qual ens podem desviar pel carrer de Sant Andreu on, en el número 28, es troba la casa del senyor Pere Mas i Roig, més conegut com El Pigat, capità mariner, viatger i que representava un exponent del tràfic de mercaderies entre Catalunya i les Amèriques. I que avui està representat en la figura del gegant de Vilassar. Enllaçant amb aquesta part més marinera del barri, si travessem la Nacional-II i passem a la banda de mar, podem fer una volta per l’antic port de pescadors que encara conserva la seva antiga arquitectura.
Tornem a travessar la N-II i enfilem cap al carrer Maria Vidal, on podem entrar a passejar pels jardins del Casal de Curació, obra de l’arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer. Va ser un encàrrec de Lluís Jover i la seva esposa Maria Vidal, uns industrials que passaven els estius al municipi i que, davant de la gran epidèmia de grip que el 1917 causà nombroses morts al continent, decidiren construir, i després cedir, aquest equipament al poble.
Ja enfilant cap amunt, es pot visitar l‘Escola Nàutica, obra de Joan Monjo i Pons que s’establí com a professor a la població després que l’escola Nàutica d’Arenys de Mar tanqués, i durant molts anys fou el centre docent en la formació dels pilots navals de la zona. Actualment, l’escola és la seu dels Serveis Socials Municipals de l’ajuntament. Passejant, hem arribat a la porta de l’establiment de l’Eva Monràs, un establiment amb més de 30 anys de vida al carrer Santa Maria i que ara fa uns anys l’Eva ha reinventat.
L’Eva ens espera a la porta del seu establiment, ens dirigim cap al centre de la rambla i no ens costa gens posar-nos d’acord per seure a uns esglaons al mig del passeig. Fa un dia assolellat, el sol de febrer escalfa agradablement i quin millor lloc per parlar de la zona que assegudes al bell mig d’allò de què parlem. Comencem parlant de com ha crescut comercialment aquesta zona. L’Eva ens explica que “la zona, tradicionalment, ha tingut molt de comerç però, sense saber-ne molt els motius, era un comerç molt efímer, obrien i tancaven negocis sense gaire èxit, ni continuïtat. Ara, d’un temps ençà, coincidint amb que ha crescut molt l’oferta gastronòmica, el comerç ha començat a assegurar-se i a ser més estable”.
La veritat és que fer una ullada fa goig. L’oferta és variada i cobreix pràcticament tots els sectors, des d’arranjaments de roba i construccions i reformes, passant per cafeteries, restaurants, pizzeries, frankfurts, farmàcies o papereries. Destaca la molta oferta que trobem per a infants i joves, des d’una escola de dansa a un taller-botiga de manualitats o un centre de cursos d’anglès amb oferta d’estades a l’estranger. L’Eva destaca que “tota aquesta oferta ha fet que el barri agafi embranzida i això, com a associació, també ens ha ajudat. Sempre hem treballat amb moltes ganes però de vegades es fa difícil estirar a la gent i t’acabes desinflant”.
L’associació lluita perquè quan el poble faci coses, algunes es traslladin a aquesta zona i no quedin sempre establertes en uns dels “dos centres” vitals del municipi. Des de l’Associació del Veral, de l’acte que més orgullosos estan és de la seva participació en la Marató de TV3: “ja fa 4 anys que participem, per col·laborar muntem una tómbola, actuacions musicals, paradetes al carrer… la veritat és que cada any hem aconseguit recaptar uns 3.000 € i és una gran satisfacció”. El somriure que il·lumina la cara de l’Eva ho diu tot quan en parla.
L’Eva ens diu que una de les darreres iniciatives que han posat en marxa és la Festa de les 3R: “La festa pretén promoure el fet de reduir, reciclar i reutilitzar. En aquest camí, fem activitats de conscienciació i un mercat de segona mà. La veritat és que aquest esdeveniment ens està portant molta gent al Veral, cada dos mesos aproximadament, gent que acaba coneixent els nostres comerços i per tant dinamitzant el consum”.
Un altre dels esdeveniments que munten és el concurs de menjar fet a casa, on la gent participa amb plats fets a casa i on el jurat no només puntua els plats sinó el gust, o originalitat a l’hora de parar les taules. Un projecte que ja corre pel cap de l’Eva és muntar un Carnaval a l’estiu i acabar-lo a la platja, una cosa més boja i més tropical que el Carnaval d’hivern limitat molts cops per la climatologia.
“Ja veus – diu l’Eva – no fem una bogeria de coses, de fet ens limitem a 4 actes al llarg de l’any, més la participació en actes de Vilassar Comerç, però tenim clar que no ens volem cremar i creiem que és millor fer quatre coses ben fetes i amb ganes que no em brancar-nos a fer un seguit de coses sense sentit que no aportin res ni al barri ni a nosaltres i després abandonar cansat i cremats”.
La política de l’Associació sembla intel·ligent i, a més, està donant resultats. El barri val la pena, el seu dinamisme comença a captivar a molts i només falta que la resta s’animi a descobrir-lo!
