Aquest últim és un arbust molt resistent a l’aigua, les branques del qual s’utilitzaven a l’antiguitat per elaborar cistells gràcies a la seva elasticitat. 

 

 

Entre ambdós salencars sumen una extensió total de 100 hectàrees on hi són presents comunitats vegetals i animals pròpies de les zones humides de muntanya. Es tracta de boscos situats a la ribera del riu, ben estructurats, amb àmplies zones de vegetació helofítica –amb la part inferior coberta d’aigua i la superior per damunt- i extensions d’herbes submergides. I per poder gaudir de tot aquest espectacle hi trobem miradors, passarel·les elevades, observatoris i senders interiors. Tot ben integrat en el paisatge per convertir-lo en una zona humida d’elevat interès natural.

 

Amb l’objectiu que tothom pugui gaudir d’aquest paratge incomparable, al Salencar de Llesp han incorporat el primer recorregut de la comarca adaptat a persones invidents, amb la instal·lació de dos panells informatius amb braille. A més, algunes zones també estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. Un indret perfecte per contemplar la vegetació i la fauna amb amics o família, per a grans i petits, passejant a peu pla durant unes hores per gaudir del paisatge entre muntanyes, zones humides i camins entre salzes. 

 

 

Aquest és un paradís pels amants dels ocells i la fauna ja que als salencars hi conviuen diverses espècies pròpies de zones humides com el majestuós ànec coll-verd, la xivitona, la polla d’aigua, la merla d’aigua o aigüerola, l’atractiu blauet i la mallerenga d’aigua. I no només aquests, sinó que durant la primavera també es poden veure espècies migratòries que fugen del fred del nord d’Europa cercant climes més càlids. 

 

 

Amb tota la varietat d’espècies que s’hi poden divisar, l’observació d’aus s’ha convertit en un altre dels atractius de la zona, motiu pel qual s’ha construït un nou observatori ornitològic de fusta tractada. Consta de 4 metres quadrats de superfície en planta i se situa al final del tram de les passarel·les del salencar.  

 

 

A banda de les aus, també hi podem veure alguna llúdriga, un mamífer protegit que només es troba als Pirineus de Lleida. Però el més abundant als salencars són els amfibis, motiu pel qual als veïns de Barruera se’ls coneix, amigablement, com a “granotaires”. 

 

A banda de les millores per a invidents i persones amb mobilitat reduïda, els darrers anys el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha realitzat altres accions per adequar l’entorn d’aquests espais. La millora de l’accés a l’observatori d’aus i a l’aparcament del Salencar de Barruera i Llesp en són un exemple. A aquesta zona s’hi pot arribar amb vehicle des de la carretera L-500 i a peu des dels nuclis més propers com Llesp, el Pont de Suert, Castilló de Tor, Cóll, Pont Saraís, Iran o Barruera.

 

RECORREGUT PEL SALENCAR DE BARRUERA