L’esquí de fons pertany a una de les modalitats de l’esquí nòrdic que té el seus orígens, tal i com indica el seu nom, als països nòrdics, Noruega i Rússia, on va ésser la forma natural de desplaçament durant els durs hiverns i on encara s’utilitza com a tal en les zones més rurals. L’esquí nòrdic va ésser, per tant, el primer en els seus inicis i molt popular al Nord d’Europa.

Les primeres curses daten de 1879 i, a partir, del 1892 ja hi ha constància de la famosa Holmenkollen, una prova combinada nòrdica d’esquí de fons i salt en els seus inicis, abans d’instaurar-se únicament com una de les més importants i més dures proves de fons en l’actualitat amb els seus 1998m. de desnivell en 50km. En l’actualitat l’esquí de fons és molt popular i figura com a disciplina olímpica. El fons consta de varies modalitats o passos, un és l’anomenat clàssic i l’altre el conegut com patinador. En el clàssic, els esquís van en paral·lel i els passos s’executen alternativament fent lliscar un esquí davant de l’altre. En el patinador, en canvi, els esquís es disposen en forma de ‘V’ i es fan lliscar amb una tècnica pròxima a la del patinatge.

Fem un repàs del material imprescindible:
Esquís: Generalment mesuren uns 4-5 cm. d’amplada i són de materials ultralleugers i molt flexibles. Els de clàssic poden ésser amb la sola llaurada amb escates, per a millorar l’adherència per a la pràctica més amateur, o amb la sola llisa per encerar per als esquiadors experts. Les mesures dels esquís són aproximadament d’uns 10 a 15cm. per sobre de la talla de l’esquiador. Els esquís de patinador són de sola llisa i més curts que els de clàssic (aproximadament uns 10 cm. menys).

Fixacions: Les fixacions són tan sols de puntera, a diferència d’altres modalitats, i deixen lliure el taló per a poder fer el pas. Les de patinador han evolucionat cap a sistemes que ajuden a recollir la talonera de l’esquí en el moment en que aquest es desprèn del terra.

Pals: Els pals de fons són molt lleugers, acostumen a ésser d’alumini o fibra de carboni. Les empunyidures per debutants són de plàstic, amb corretges tradicionals, mentre que per esquiadors experts s’utilitzen empunyidures de suro i sistemes de subjecció tipus llaç amb velcro, ancoratges més sofisticats per a optimitzar la remada.

Calçat: El calçat pel pas de clàssic és de bota baixa, molt flexible amb el sistema d’ancoratge a la puntera de la bota. El calçat de patinador és de bota alta i incorpora sistemes per fer més rígides les parts laterals i posteriors de la bota.

Enceratge:
L’enceratge pren molta importància en l’esquí de fons no tan sols perquè permet agafar velocitats majors, o augmentar l’adherència, sinó perquè contribueix altament en la conservació dels esquís. Cal distingir entre dos tipus ben diferenciats d’enceratge. Les ceres per augmentar el ‘grip’ en els esquís de clàssic, que poden ser ceres de pot o ceres klisters, i les parafines per augmentar el lliscament en funció de les condicions de la neu que s’utilitzen tant en els esquís de clàssic com en els de patinador.

Zones de pràctica:
Andorra
Naturlandia – la Rabassa, 2050-2350 m, 15 km
Grandvalira a part del sector Grau Roig

França (Capcir i Font Romeu)
EspaceNordique Capcir, 1500-1900 m, 190 km
La Quillane
La Llosa
La Lladure
Font-RomeuPyrénées 2000,1650-2250m, 111km

Cerdanya
Estació d’Aransa, 1850-2150 m, 30 km
Estació de Lles, 1900-2335 m, 36 km
Guils Fontanera, 1905-2080 m, 45 km