L’esquí de Muntanya, també anomenat Esquí de Travessa o Esquí Alpinisme, és un esport que combina les modalitats de l’esquí alpí i l’alpinisme.

Consisteix a pujar muntanyes o fer travesses sense utilitzar mitjans mecànics i, després, baixar esquiant. Combina l’esforç aeròbic a la pujada amb l’al·licient i l’adrenalina de la baixada. Els inicis d’aquesta activitat que, en principi, era vista més aviat com un mitjà de transport entre mun-tanyes, es remunta a finals del segle XIX als Alps suïssos, a prop de Davos. Malauradament, també va agafar molta impor-tància al llarg de la Primera Guerra Mundial, on les patrulles de militars es desplaçaven per les fronteres alpines amb els esquís.

Al nostre país, les primeres sortides daten de principis del segle XX a Rasos de Peguera, La Molina i Núria. Sorprenentment, la primera cursa d’esquí de muntanya documentada a Europa i, en principi al món, és la Cursa Puig d’Alp – Puigllançada, que data de l’any 1927. Per tant, és una pràctica ben arrelada al Pirineu i podríem dir que, igual que amb l’esquí alpí, La Cerdanya també va ser pionera en la seva pràctica. És als Alps, però, on hi ha les grans travesses, com la Chamonix-Zermatt, la Silveretta, etc., i les curses més emblemàtiques, com la Pierra Menta, La Patrouille des Glaciers o la Mezzalama.  És un esport que pot practicar tothom i a totes les edats, però és recomanable tenir un nivell acceptable d’esquí alpí i uns coneixements bàsics de progressió a la muntanya. Pel que fa a l’esquí alpí, òbviament, el millor lloc per assolir una bona base són les escoles d’esquí i, fins que no s’ha assolit un nivell mig per pistes, no és recomanable començar a fer sortides a muntanya.

En relació a la progressió a la muntanya, el millor és fer un curs amb un guia, que ens ensenyarà a moure’ns i interpretar la muntanya. Si no és possible, com a mínim les primeres sortides cal fer-les amb gent experimentada, ja que l’alta muntanya, a vegades pot convertir-se en un lloc hostil i perillós. Pel que fa a la formació de joves esquiadors de muntanya a Catalunya, ha agafat renom internacional el Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya que, des del 1997, amb Jordi Canals al capdavant, ha format a grans campions, com el Kilian Jornet, la Mireia Miró o el Marc Pinsach.  Un dels aspectes més importants per gaudir de l’esquí de muntanya és portar el material adequat. L’aspecte que més diferencia el material d’esquí alpí del de muntanya és el pes.

Fem un repàs del material imprescindible:

ESQUÍS: Són esquís més lleu-gers que els d’alpí i menys rígids. Avui dia, hi ha una gran diversitat d’amplades del patí que van des dels 62mm els esquís de competició fins als 130mm els de Freeride. S’estan construint esquís molt lleugers amb nuclis de fustes especials i fibres de carboni amb un pes espectacular de 570g.

BOTES: A part de la diferència de pes respecte a les d’alpí, aquestes permeten el desbloqueig de la canya i així es pot fer el pas amb molta més comoditat i flexibilitat a l’hora de pujar. Les botes més lleugeres pesen uns 450g i les de Freeride poden arribar als 2kg.

FIXACIONS: La característica principal és que permeten l’alliberament del taló durant la pujada i la fixació total de punta i taló durant la baixada. N’hi ha de molts tipus i pesos que van dels 115g. fins a 1,3kg.  

PELLS: Són el component que més es diferencia de l’esquí alpí. Sense elles seria impossible l’ascens. Estan fabricades de material sintètic (nylon) o de pell natural (mohair), i la direcció dels pèls és la que ens permet pujar i alhora impedeix que l’esquí retrocedeixi. Permeten pujar fortes pendents de fins a 35º aproximadament. S’enganxen a la sola de l’esquí amb la cola que porten en una de les seves cares.

BASTONS: Són més lleugers, més llargs i alhora més rígids que els d’alpí. Els materials més utilitzats són l’alumini, el titanal i el carboni.

MOTXILLA: Ha de permetre penjar-hi els esquís en llocs on calgui avançar a peu. La capacitat dependrà de la durada de la sortida i de la meteorologia, però, com a mínim, es recomanen uns 20l. de capacitat.

GRAMPONS: Un cop posats a les botes, ens permetran avançar amb seguretat en zones glaçades o amb forta pendent. Com a mínim es recomanen de 10 puntes i els materials més utilitzats són l’alumini i l’acer.

PIOLET: L’utilitzarem només per pujar corredors o canals amb forta inclinació o per avançar amb més seguretat per una glacera.

ARVA: Aparell Recerca Víctimes Allau. Imprescindible en les sortides a muntanya. En cas de ser atrapat per una allau, permet la localització de la persona afectada. Avui dia, els més utilitzats ja són digitals i de 3 antenes.

SONDA: Un cop localitzada la víctima amb l’arva, la sonda l’acabarà de posicionar.

PALA: Quan tinguem la víctima ben localitzada, la farem servir per treure la neu que la cobreix.

Pics i rutes més interessants amb esquís a la Cerdanya:

Puigmal, Puigpedrós, Tossa Plana de Lles, Carlit, Pic Mina,  Circ de Cambra d’Ase, Canals del Cadí, Coma d’Or i baixada a Vesines, Pic de la Portella Gran i baixada per Vall de la Galba, i moltes més que podeu consultar a la guia La Cerdanya amb Esquís.