Casserres

La primera referència sobre aquest poble correspon a l’any 798, quan surt esmentat amb el nom de CASTRUM-SERRAE (Castell de les Serres), quan Lluís I el Piadós encarregà al comte Borrell de reconquerir i organitzar el país, establint una línia de fortificació des de la comarca d’Osona fins a Cardona, passant per Casserres.

Durant la primera guerra Carlina, el comte d’Espanya, hi va establir el seu quarter general (1838 -1839). I en la tercera guerra Carlina, s’hi allotjà, l’any 1872, la princesa Blanca, germana del pretendent carlí.

A l’església parroquial de Casserres, dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, edificada aprofitant alguns dels murs de la seva antecessora romànica (es pot observar clarament la diferència entre una i l’altra, a la façana principal d’aquesta), si conserva l’altar barroc més gran que avui en dia podem contemplar al Berguedà. Aquest va ser construït l’any 1704 per Segimon Pujol.

No hem de deixar la vila sense abans fer un tomb pel carrer Major i la plaça de la Creu, on encara podrem observar, cases edificades entre els segles XVII i XVIII.

Roc de la mel

Es tracta d’una monumental pedra, de forma arrodonida, situada al costat de la carretera – camí de Cardona, tot just passar el trencall que va a Can Pasqual. A la cara nord, s’hi poden observar com 13 forats rebaixats com si fossin 13 graons. A la part superior d’aquesta, a la cara sud, s’hi endevina un gravat molt erosionat, de difícil identificació. Pel que sabem, el nom de “Roc de la Mel”, li ve pel fet que al seu voltant, en una època, hi havia hagut un gran nombre d’arnes d’abelles. Una llegenda que corre, diu que sota del roc hi ha amagada una olla molt grossa plena de mel, però ningú mai l’ha pogut moure, per comprovar si és cert.

Itinerari

Sortim, amb cotxe, de la plaça de Santa Maria de Casserres. La font de la plaça ens queda a mà dreta. Girem a la dreta i agafem el passeig Bisbe Comellas, que deixem quan trobem el primer carrer que marxa cap a mà esquerra en diagonal, es tracta del carrer Camí de Cardona. Seguim aquest carrer fins a sortir de la població.

A pocs quilòmetres, passem pel costat de la cruïlla que porta a Fonollet, nosaltres seguim recte endavant. Un cop passem la cruïlla a la casa de cal Pasqual, en un revolt a la dreta, costat de la carretera veiem l’anomena’t “Roc de la Mel”. Just passar aquest, a mà dreta, surt una pista. Deixem el cotxe al seu començament (Si arribeu a la casa de Cal Camadall, és que haureu passat de llarg la pista).

Punt de sortida a peu. Caminem seguint la pista principal, deixant a mà dreta i esquerra, alguns camins que porten fins a camps de correu.

Bifurcació (12’). Agafem la pista que marxa cap a l’esquerra. A partir d’aquí seguim el GR-179 (Marques vermelles i blanques, per cert molt escasses durant tot el recorregut. Per contra, en veiem moltes de color groc i vermell).

Cruïlla de la “placeta de Pedra” – Pal amb banderoles (14’). A un centenar de metres, en un revolt que gira cap a la dreta, hi ha una esplanada a mà esquerra, amb una pedra grossa amb marques de pintures, i a mà dreta de la pista, un pal amb banderoles. Seguim per la pista principal, direcció Sant Joan de Montdarn i Serrateix, seguin el GR-179.

Riera de cal Fàbrega i Cruïlla (23’). Just la travessem, deixem de seguir el GR-179 i les marques de color groc i vermell, que marxen cap a la dreta, i agafem un corriol que surt a mà esquerra, riera avall.

El “Roc Gros”. (25’). Situat a mà esquerra del corriol, passem a tocar aquest.
Cruïlla a la Bauma Fosca. Tot just passem el roc, ens fitxem en un petit corriol que baixa a mà esquerra, des d’on ja veiem l’entrada a la bauma, a una vintena de metres.

Bauma Fosca (considero igualment, 25’). Es tracta d’una bauma de considerables dimensions, de sostre baix, per la que transcorre un petit rierol, i també hi ha una bassa d’aigua, que li acaba de donar el seu encant.
Retorn fins al cotxe. Ho fem, desfent el camí que hem fet servir per arribar fins aquí.

Forn de Ginebre del Bellús

Estranys símbols, cercles o quadrats amb ratlles al seu interior, realitzats sobre un terra de roca, sempre seguits d’un rec, més o menys llarg, que acaba amb un receptacle, són el record que avui ens queden dels antics forns d’oli de ginebre.

L’oli de ginebre era un remei antigament força utilitzat pels pastors, per curar gairebé tots els mals del bestiar, tant exteriors com interiors.

En el cas dels humans era apte per un munt d’aplicacions, des de ferides i picades, fins a matar polls i paparres. També se li atribuïa la facultat de curar la picada dels escurçons, i antigament el tenien per anticonceptiu “untar abans del coit el membre viril”.

L’oli de ginebre, s’obtenia a partir de la combustió de branques de ginebre blanc, en un espai tancat. Es recol·lectaven aquestes durant tot l’any, i es guardaven, si es podia, en una balma, per tal que s’assequessin conservant una mica d’humitat. En el nostre cas, no sabem si la balma Fosca havia servit per a aquesta finalitat.

Situació

Es troba per sobre de la pista que hem fet servir per arribar a la Bauma Fosca.

De retorn cap al cotxe, un cop hem travessat el rierol, i deixar enrere uns camps a mà esquerra, comença al mateix cantó un bosc. Pugem per aquest (no hi ha camí), fins a arribar a la seva part superior, on s’acaba aquest petit bosc. Des d’aquest lloc, veiem al fons, més enllà d’uns camps, la casa de Bellús. Just on som, comencem a buscar al nostre voltant llocs on el terra sigui de pedra. Mirant, com el que busca bolets, el meu amic Rafael, de cop em crida dient que l’ha trobat. Mi acosto i ja el puc veure, es tracta d’un forn de petites dimensions, uns 50 cm, de llarg.

Forma i procés d’obtenció

Està format per un quadrat amb un tall en diagonal en el seu interior, i de la seva cantonada inferior surt una regata amb una lleugera pendent, al final de la qual la pedra queda tallada de sobte, per poder recollir l’oli.

Sobre el quadrat, eren col·locades les branques gruixudes de ginebre blanc, tallades no massa llargues, i ben tapades (en èpoques més properes s’havien fet servir inclús pots de llauna), per tal que aquestes cremessin en somort, l’oli recorria la regata i era recollir al final d’aquesta. Es conservava en petites ampolletes.

Fitxa tècnica

Nota: El temps indicat és orientatiu, és l’invertit per nosaltres el dia que vàrem fer aquesta ruta, sense comptar-hi les parades.

Si t’ha agradat llegir l’article Fent Camí amb el Russi: La Bauma Fosca i un Forn d’oli de Ginebre, també et pot interessar El Festival de Senderisme dels Pirineus torna al Berguedà del 14 al 16 de maig.