Per fi s’ha acabat l’espera!

Amb la fresca que acompanya els matins, ben d’hora, els pagesos i ramaders, contents de retrobar-se un any més, descarreguen el bestiar que exhibiran. Amb l’ajuda d’uns i altres, fan baixar brunes i cavalls dels remolcs i acomoden els animals als tancats prèviament ha muntat l’ajuntament i els han assignat des de l’organització.

Un cop feta la descàrrega, i amb la satisfacció de la feina ben feta, és hora d’esmorzar. A quarts de deu, la brasa ja fa una estona que crema per oferir a la vila un contundent esmorzar popular on no falta mai el pa amb tomàquet i la carn acabada de coure. Sobre aquest ambient de festa i retrobada, hi plana un minúscul sentiment de nervis, això sí, ben justificat. Els jutges estan a punt de començar a rondar entre els tancats per decidir els finalistes i guanyadors del concurs morfològic de raça bruna dels Pirineus i cavall pirinenc català. Qui seran enguany?

Així, aquest octubre se celebrarà la quaranta-novena edició d’aquesta fira, un número que fa patxoca, però que és hereu d’una tradició ramadera i de fires i mercats a casa nostra que es remunta molt més enrere en el temps. Així, només queda desitjar-vos una molt bona fira!

Si t’ha agradat llegir Fira Ramadera de Bellver de Cerdanya: tradició de tardor, també et pot interessar llegir Fira Ramadera de Bellver de Cerdanya.