Fent Camí amb el Russi… en companyia de Josep Tubau i Salvans.
23 de juliol de 1936: Era de matinada quan un autocar parava al pàrquing del santuari de Queralt. “… en sortiren uns vint-i-cinc homes; ardits arriben al Santuari i, rebentant la porta de l’església, pujaren escales amunt del Cambrí per donar el primer cop a la Santa Imatge. La valentia ja s’és feta; la Imatge va caure a trossos sobre la mesa i el presbiteri.”. Per sort Mn. Joan Guitart, preveient els esdeveniments feia dies que havia substituït la imatge de la Mare de Déu de Queralt per una rèplica i havia amagat l’autèntica. “Durant els vuit anys que havia acompanyat devots i visitants al cambril, jo havia vist com pregaven a la Verge gent de totes les ideologies i entre ells els quins ocupaven els càrrecs públics de Berga”. En aquest temps l’ajuntament era d’esquerres, per entendre’ns, els que van cremar les esglésies. I encara que sembli una contradicció “finalment la Mare de Déu va ser amagada a l’Ajuntament de Berga. Van amagar-la el Batlle i dos Consellers sota l’entarimat de la sala d’actes. Després la van treure i la van desar en un prestatge de l’Arxiu, dissimulada amb sacs darrera els lligalls de paperam”. I és que la gent de Berga pot no creure en Déu, però la Mare de Déu de Queralt que no els hi toqui ningú.
En quant a la corona de la Verge i la del nen Jesús, “A les primeries de la guerra civil l’Ajuntament de Berga va rebre un avís del Govern de la Generalitat perquè recollís les corones de la Mare de Déu de Queralt. En compliment d’això un conseller de l’Ajuntament va reclamar-les al president de la Junta del Santuari. …. Aquest conseller, acompanyat de dos mossos d’esquadra, pujà amb taxi a Queralt i va demanar les corones. … La majordona les hi va entregar. El rebut lliurat a la majordona porta data 22 d’agost de 1936. La caixa que contenia les corones va ser dipositada a les oficines de la Caixa d’Estalvis (La Caixa) de Berga, contra rebut que porta la data 8 d’octubre de 1936, esperant que l’autoritat superior reclamés les corones”. Segons un document, Just Lacau, President del Consell Municipal de Berga rebia les dues corones de les imatges de Queralt de mans de Pau Santandreu Sanpons, Delegat de la Caixa a Berga, que aquest havia rebut en concepte de custodia el 8 d’octubre de 1936 de mans de l’Alcalde Joan Illa Planas a l’inici de la Guerra Civil. Aquest document està datat el 25 de març de 1937.” L’Ajuntament les va entregar a un representant de la Generalitat. La pista es perd a l’oficina de Recepció i Recompte de Metalls de la Generalitat, en un magatzem a Montjuïc (Barcelona). En Ramon Felipó, investigador en el camp de la cultura popular i bibliòfil, ja fa temps que es va interessar pel tema i les seves investigacions el van portar fins i tot al monestir de Poblet.
Malauradament, avui en dia, el lloc o la persona que té aquestes corones encara és un misteri.
Descripció de les joies que portava cada corona:
La de la Mare de Déu: 712 grams d’or i 184 de plata, 8 brillants, 3 turmalines, 4 aiguamarines, 541 brillants, 2 turqueses, 13 topazis, 16 jacints, 28 mitges perles, 10 granats, 100 robins, 17 ametistes, 4 calcedònies, 2 malaquites, 4 òpals, 90 maragdes i 8 cornalines.
La del Nen Jesús: 95 grams d’or, i 24 d’argent, 12 brillants, 99 diamants, 12 jacints, 4 turmalines, 36 robins, 11 topazis, 4 ametistes i 16 maragdes.
El gran repte
Josep Tubau i Salvans, nascut a Borredà, però que va venir de ben jove a Berga a treballar, ha assumit el gran repte de fer una rèplica, el més fidel possible, de les corones de la Verge de Queralt i del nen Jesús. Durant la seva vida ha treballat en la fundició, de paleta i al ram del tèxtil a la Colònia Rosal, on es va jubilar. Afeccionat de sempre a pintar i treballar la fusta, s’especialitzà en la talla d’aquest material. Primer fent petits objectes per regalar als seus amics i atrevint-se després a fer imatges religioses, especialment de la Verge de Queralt. Per aconseguir el seu repte l’any 2011 va començar per fer un treball de recerca exhaustiu, parlant amb mossens i historiadors i visitant arxius, cercant documentació i fotografies. Fins i tot es va desplaçar fins a Barcelona, per anar a la joieria dels descendents del Sr. Cabot, autor de les corones del 1916, on va parlar amb el net i el besnét, malauradament als arxius que conserven del seu avi i besavi, respectivament, no hi ha cap referència a aquestes corones.
Què el motiva a fer una rèplica de les corones?
Aquest any celebrarem el centenari de la coronació de la Mare de Déu de Queralt, però les corones que haurien de ser les protagonistes, conjuntament amb la imatge de la Mare de Déu, no hi seran, i aquestes van representar l’aportació personal de moltes famílies berguedanes, les joies que lluïen eren donació de persones de Berga, familiars de molts berguedans d’avui en dia, i vull que aquest fet no s’oblidi, pretenc que siguin el record d’aquell fet.
Quin tipus de fusta ha fet servir?
Vaig consultar amb fusters i artesans que fan talla i al final vaig escollir el bedoll, i ha anat molt bé. També he fet servir altres tipus de fusta, per fer les peces petites.
Li ha ajudat algú en aquest repte o s’ha trobat sol?
Per sort no, l’artista i amic Moré, m’ha ajudat en el tornejat de les peces, en el dibuix l’Enric del taller Inelec, i en la creació i col·locació dels diamants el Ramon Rovira.
Falta molt encara per acabar-les?
He acabat de donar-li vernís i ara faltarà daurar-les, que és l’operació més cara. Actualment de dauradors n’hi ha molt pocs.
I un cop acabades què en pensa fer de les corones?
Les corones passaran a ser patrimoni de la Ciutat, i crec que el lloc ideal per tal que tothom les pugui veure seria el Museu de la Ciutat.
En Josep Tubau hi ha esmerçat moltes hores en aquest repte i també tot el seu saber durant aquests anys. Ara li falta, però, la part més cara, el daurat de les corones amb pa d’or, per aquesta raó, i també perquè sigui una mica de tots com va passar l’any 1916, ens demana la nostra col·laboració econòmica.
Tothom que hi vulgui col·laborar pot fer la seva aportació econòmica al número de compte de l’Associació Amics de la Corona: Caixabank núm.: ES24 2100 3076 1421 0124 7160. Concepte: Realització Corona Verge Mare de Déu de Queralt.
En el cas que les aportacions superessin les despeses, es farà donatiu de l’escreix a una ONG berguedana.
Itinerari i crònica:
9:00h – Santuari de Corbera (1.424 m) – A partir d’aquí hem de seguir el PR C-73 (marques de color groc i banc). Hem de pujar en direcció al cim d’Estela, primer per una pista de terra i a trams per un corriol fins arribar a Cal Déu.
9:20h – Cal Déu – Antiga casa de pagès avui en runes. A partir d’ara seguirem una pista de terra que, deixant la casa la nostra dreta, planeja fins arribar a la casa de les Planes.
Cruïlla – En un revolt tot just passat la casa, hem de seguir la pista de terra que marxa cap a la dreta.
Cruïlla – Seguirem la pista de terra de la dreta que és la que té les marques.
9:30h – Casa de les Planes – Avui també en runes. Passarem pel seu davant deixant aquesta a la dreta. La pista es converteix en corriol travessant pel mig d’un bosc de pins sense perdre alçada, fins arribar a una altra pista que seguirem cap a la dreta.
9:50h – Cruïlla – Agafarem la pista que puja amunt que, descrivint grans esses, ens portarà fins la font d’Estela.
10:30h – Font d’Estela.
Des d’aquí en uns 15’ s’arriba al cim d’Estela.
Retorn pel mateix camí.
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Santuari de Corbera.
Durada: Anar i tornar, sense parades, de 3 a 3h 30, depenent de si es puja al cim d’Estela o no.
Dificultat: Fàcil fins la font d’Estela. Pujar el cim d’Estela implica grimpar l’últim tros (no s’ha de patir de vertigen).
Nota: Els temps marcats a la ruta és l’invertit per nosaltres.
Nota: La informació ha estat extreta del llibre “El Santuari de la Mare de Déu de Queralt”, escrit l’any 1971 per Mn. Josep Armengou en el que es fa ressò de les notes que va deixar escrites Mn. Joan Guitart, capellà custodi del santuari de Queralt en aquella època, i també del llibre de Ramon Felipó, “Queralt, el santuari de la Mare de Déu”.
