La Catalunya eBikeRide es va celebrar a la Cerdanya el passat 28 de setembre. Es tractava d'una ruta plantejada com a activitat turística de bicicleta elèctrica (eBike) i complementària a laYoProCatalunya BikeRace, que se celebrava el mateix cap de setmana. Hi vaig participar i l'experiència em va permetre resoldre algunes qüestions que, des de feia temps, tenia plantejades sobre les ebikes.

La Catalunya eBike Ride no era, doncs, una cursa de bicicletes, tot i que l'ambient de la jornada així ho podia fer pensar i transmetre. De fet, la sortida i arribada era en el mateix espai on se celebrava la YoPro Catalunya Bike Race, en la qual hi competien durant tres dies alguns dels millors d'Europa i del món de la bicicleta de muntanya (mountain bike). Així, que, enmig d'un village espectacular en ambient, els participants vàrem iniciar a les 10.30 del matí la nostra particular “cursa” turística que tenia per objectiu testar les bicicletes elèctriques i passar un dia entre professionals del sector, aficionats i mitjans de comunicació.

El dia i escenari no podia ser millor. Un dia esplèndid amb el típic “solarro” de Cerdanya i cel blau, temperatures agradables i un paisatge que, malgrat la sequera d'aquest any, es mostrava en tonalitats verdes i groguenques. La ruta, d'uns 25 quilòmetres, tenia prevista una durada d'unes 3 hores, però el cert és que entre punxades i parades no previstes en diferents punts panoràmics la jornada es va allargar una mica més.

El que convé saber de les bicicletes elèctriques

He d'admetre que no era la primera vegada que m'enfilava a una bicicleta elèctrica. Ja l'estiu passat en vaig tenir l'oportunitat a La Molina, però va ser més un aperitiu que no pas altra cosa. I si, ja aleshores en vaig quedar molt content.

He de dir que les bicicletes elèctriques estan ja força evolucionades però encara continuen rebent algunes millores, però em va semblar que ja són bicicletes de tecnologia força madura. En el meu cas des de l'organització em van facilitar una eBike de muntanya de la marca CUBE i l'experiència pedalant sobre ella va ser molt positiva.

La bicicleta era còmoda i molt fàcil de maniobrar. La bateria té 4 posicions d'ajuda, que es resumeixen en Eco, Tour, MTBE i Turbo. De menys a més potència, o de menys a més desgast.

No cal dir que l'estètica és un dels punts que millor han aconseguit en aquestes bicicletes, que ja pràcticament no es diferencien de les altres, tot i que, això sí, quan ens hi acostem podrem identificar que es tracta d'una bicicleta elèctrica per la bateria, perquè té un sol plat (amb el motoret adjunt) i perquè porta un petit panell electrònic. I un cop en moviment cap soroll extra que les identifiqui clarament, a no ser que es tingui una oïda fi.

En els trams de ruta plana la bicicleta es va mostrar estable i àgil. En els ascendents, per als quals sí que vaig activar la modalitat Eco (i en alguns trams molt concrets la Tour i per caprici la Turbo en un únic punt), la bicicleta es va mostrar igualment maniobrable i gens pesada. En els trams de descens la sensació va ser de total seguretat i en aquest cas he de dir que la bateria no només no cal fer-ne ús, com és obvi, sinó que no suposa un inconvenient pel què implica de pes afegit, tot el contrari. La sensació de bicicleta molt estable en descens és fins i tot millor que en una bicicleta convencional.

Cal tenir present que la bateria, sigui quina sigui l'opció escollida de les 4 potències disponibles, només assisteix energia al motoret a condició que pedalem. No, no hi ha un mànec tipus motos per accelerar i afluixar. I no, tampoc fa soroll, però és cert que podreu arribar a captar un lleuger so de molt baixa intensitat. I per cert, si no es pedala, la bateria ni ajuda ni es desgasta. Un detall important a tenir present.

El model de CUBE posat a prova venia equipat amb un canvi de pinyons d'ús suau i silenciós. I a part d'això poc més a afegir que la pugui diferenciar de les altres bicicletes.

Passades les 3 hores que va durar l'excursió, amb “port de muntanya” de“1a categoria” a l'ermita de Bell-lloc, a 1.721 m, he de dir que vaig veure que havia fet ús de dues ratlles de bateria de les 8 o 9 que reflectia el pilot electrònic de control. Calculo que devia ser un 20% del total disponible. I si, encara que no ho sembli, amb una bicicleta elèctrica es pedala, i molt, però és cert que el desgast físic és menor, ja que nosaltres decidim quan i amb quina intensitat fem ús del suport de la bateria.

Com és lògic, hi haurà gent a qui no deu acabar de convèncer aquest tipus de bicis, però en el meu cas les veig com ideals per aquelles persones que no volen renunciar al plaer de pedalar però fent-ho amb menys esforç físic en distàncies curtes o, alternativament, per a les persones que amb el mateix esforç físic que emprarien en una bici convencional, poden, d'aquesta manera, fer més quilòmetres.

En conclusió, l'experiència em va resultar molt divertida i, per contradictori que pugui semblar, cansada. Per què? Doncs perquè és qui va muntat sobre la bicicleta qui decideix en tot moment quan es vol fer ús de l'assistència de bateria. I jo, en el meu cas, vaig voler guanyar-me el dinar “més que generós” que ens esperava al restaurant de l'Hotel del Prado.

Als organitzadors de la Catalunya eBike Ride, als tècnics de les bicicletes CUBE, als organitzadors de l'esdeveniment Octagon i als guies que ens van assistir en tot moment, gràcies per la vostra atenció i predisposició.

I sobretot, gràcies per mostrar-nos i ensenyar-nos sobre dues rodes un altre món de les bicicletes que no dubto que ha arribat per quedar-se. Als companys de sortida dir-vos que va ser un plaer comptar amb la vostra companyia en la cursa i en el dinar. Sempre s'acaba aprenent alguna cosa nova en el món de la comunicació!