Quan ja deixem la pineda i passem pel costat dels camps de blat, és que ja estem a prop de la masia de Can Bernadó. Deixant Can Bernadó enrere, arribem a un camí ample i girarem a l’esquerra. Aquest tros correspon al GR-92, un tram marcat amb senyals vermell i blanc.

 

Al cap d’uns 500 metres, hem de deixar aquest camí principal i agafar un que surt cap a la dreta. Sol estar tancat per una cadena que caminant podem traspassar tranquil·lament. Seguim per aquest camí fins que a la nostra dreta veurem, al costat d’uns arbres molt grans, la Font de Sant Mateu. Podem fer un trago d’aigua fresca.

 

Continuem pujant poc tros i, a la primera cruïlla que trobem a l’esquerra, l’agafem. El camí és més estret i en mal estat i ens portarà seguint els senyals verd i blanc fins a Sant Mateu, situat a dalt del Turó del mateix nom. A partir d’aquí ja tot el camí que ens queda és baixada. Parada obligada.

 

Seguim pels camps del davant, travessant l’hípica i contemplant els cavalls que hi pasten i, al final dels camps, ens desviem per un corriol a l’esquerra. Anem baixant i en entrar a la pineda, al cap de pocs metres, hem de deixar el camí principal i girar a l’esquerra. Mentre baixem veurem en els arbres nius de fusta perquè puguin fer-hi estada els molts esquirols que hi ha a la zona; és per això que aquesta ruta es diu així.  Seguint el camí, arribarem al cotxe, punt a on hem començat el recorregut.