La ruta comença al petit poblet de Toès Entrevalls (840 m), a la comarca del Capcir. L’excursió s’inicia a la confluència del riu de Carançà, el pont del Trenet Groc i del riu Tet, a tocar del mateix poble. Podem deixar el cotxe en un aparcament de pagament, però econòmic (3,50 € per tot el dia), on també hi ha una guingueta on menjar i beure alguna cosa. També serveix de punt d’informació amb uns fulletons.

 

La zona de les Gorges de Carançà és un reclam turístic de la zona i, per tant, està molt freqüentada els mesos d’estiu, i més encara els caps de setmana, però no es pot dir en cap cas que sigui un paratge massificat. Les Gorges formen part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i estan integrades dins els espais de protecció Natura 2000 impulsats per la Unió Europea.

 

Tot i que la ruta de les Gorges de Carançà és circular (uns 7 km de recorregut i 300 m de desnivell), gairebé tothom fa l’anada i tornada pel mateix recorregut. Per què? Doncs perquè el camí de tornada, per la banda de llevant del riu, no té l’espectacularitat que sí que té el traçat de ponent. De fet, el millor al·licient del camí que va per la banda est del riu és veure el camí de la banda esquerra, a ponent del riu, que s’ha excavat a la muntanya.

 

 

Aquest recorregut té una durada de 3,5 hores (anar i tornar) a pas tranquil. Qui ho vulgui pot allargar la ruta fins al refugi d’alta muntanya de Ras de Carançà (1.830 m) i fins als llacs (2.250 m). Els llacs de Carançà són una zona lacustre de gran bellesa que queda fora del congost, a la capçalera del riu del mateix nom i sota el Pic de l’Infern. Això sí, estem parlant d’una ruta que ja seria de 18 quilòmetres i amb més de 1.000 m de desnivell.

 

 

Gorges de Carançà

La ruta no és gens complicada i de fet és apta per a pràcticament tothom (excepte els qui tinguin vertigen). En el recorregut es pot gaudir d’un bosc de ribera espès (avellaners) i del soroll sempre agradable dels salts d’aigua del riu de Carançà, que passa pel fons del congost. Un riu que, per qui ho desitgi, en el tram més alt, ofereix alguns punts aptes per fer-hi un bany, no pas per nedar. De fet les Gorges de Carançà és un congost tan encaixonat que en alguns trams, entre paret de pedra i bosc dens, costa veure un tros de cel blau. Això també té els seus avantatges, i és que de calor en passareu poca.

 

Deixant de banda l’aproximació, el sender té dos trams ben diferenciats. El primer és un camí excavat dins la paret de pedra del congost, a uns 100 ó 150 metres per sobre del riu. És un tram força aeri, equipat amb cordes o cables, fet que garanteix una opció segura als qui puguin tenir la més mínima sensació d’inseguretat. Que ningú s’espanti, el camí és en general prou ample i es pot fer amb nens, sempre que siguin prou responsables per caminar sols i es deixin aconsellar i controlar en els punts estrets que siguin una mica més compromesos. No es tracta de deixar-los sols i que campin o corrin al seu aire, perquè hi ha trams en què cal anar amb compte.

 

 

El segon tram és un sender que va seguint el riu per la part més baixa, tot travessant-lo per passarel•les de ferro, escales i ponts que pengen de les parets de pedra. Aquest acostuma a ser el tram del sender que més agrada als nens, ja que sempre té aquell component d’escena de pel•lícula d’aventura.

 

Des de Puigcerdà fins a Toès (36,8 km), la carretera és bona i cal comptar amb un màxim de 45 minuts en condicions de trànsit normal. 

 

Nota: Si feu aquesta excursió i sou aficionats a l’Instagram, de ben segur que us sortiran bones fotografies que podeu etiquetar amb #fempànxing.