Situats a Guardiola de Berguedà, agafem la carretera que porta a La Pobla de Lillet. Però tan sols sortir del primer poble, trobem una rotonda, on deixem la carretera que seguíem, i girem a la dreta per agafar la carretera que puja a Sant Julià de Cerdanyola.  En el primer revolt que trobem, que té forma de paella, surt, a mà dreta, un camí que és el que ens portarà fins a les Nou Fonts, segons ens indica un cartell.  Aparquem el cotxe a l’altra banda de la carretera, on hi ha un espai bastant ample.

 

A partir d’aquí continuem a peu. Travessem la carretera, i baixem un tros de camí força pendent, ple de pedres, fins a arribar al torrent de Greixot o de Cerdanyola. Creuem aquest per un pont de ciment, i girem a l’esquerra, per agafar un corriol que s’enfila pel mig del bosc. Tot i que trobem alguns corriols, veiem que són ramificacions que es tornen a ajuntar.  Tan sols un d’aquests, que surt a mà dreta, ens va porta fins a un lloc, que quan deu ploure molt, es deu convertir en una cascada. Retornem enrere i seguim pujant pel corriol que seguíem. En un parell de llocs hem de passar per sota d’un arbre caigut. En arribar a un tros pla, veiem a mà dreta un corriol. Un pal i una banderola ens indica que, si seguíssim per ell, arribaríem a Sant Julià de Cerdanyola. No en fem cas i seguim endavant pel nostre.

 

 

Ben aviat sentim la remor d’aigua que produeixen els saltants d’aigua. No triguem a veure’l. Hem arribat a Nou Fonts. 

 

Aquest és un lloc ombrívol, tancat pels cingles que l’envolten. Es tracta d’un bell paratge natural, on s’està fres a l’estiu, i a la tardor ha d’estar ple de colors, de les diferents tonalitats de grocs i vermells, que tenen les fulles dels faigs que hi ha.

 

Sota una balma hi ha una taula rodona de ciment amb un banc, també de ciment, que envolta aquesta. Un degotall, que baixa al seu costat, per la paret de la balma, li acaba de donar el seu toc. 

 

Malauradament el lloc sembla oblidat. De les diferents surgències d’aigua (les Nou Fonts), tan sols tres d’elles encara rajant abundosament. Totes les construccions d’obra que hi havia hagut (fonts i taules), han patit els estralls del temps, i resten ara cobertes de molsa i herba. 

 

 

Malgrat tot, aquest indret segueix donant-he la sensació, d’estar en un lloc encantat, on no ens hi haguera estranyat gents, si de cop i volta, ens hagués aparegut una fada, una dona d’aigua o un follet.

Caldria recuperar aquest lloc, sense perdre encant que té ara.

 

Des de la carretera hem trigat 15 minuts.