A la Cerdanya en general, i a les estacions d’esquí en concret, el ventall de clubs o escoles d’esquí és elevat. Tots els clubs i escoles tenen programes de diferent nivell i tecnificació, amb varietat d’horaris i tarifes per així poder inscriure’ns al que més ens interessi per diferents qüestions. Participar en els programes o activitats de clubs i escoles té molts avantatges, i no només a pistes. Sovint també ens ofereixen la possibilitat de participar en la vida social que s’organitza al seu entorn, relacionar-nos i compartir afició amb altres persones, de totes les edats i condicions, amb qui compartim afició i fer nous amics i amigues. Arriba el moment de consultar i comparar que ens ofereix cadascun dels clubs o escoles i escollir quin s’adapta millor a les nostres inquietuds o necessitats. Fer-ho ara també ens permet garantir-nos una plaça per a nosaltres o els nostres fills.

Cada any, quan entrem a la tardor, també comencen les primeres interpretacions, o especulacions, sobre com serà l’hivern. Farà fred? Nevarà molt? I l’anticicló? Hi haurà gaires onades de fred? O tindrem sol, molta neu i bon temps en general?

 

Al Pànxing hem volgut saber més sobre aquesta qüestió. Tot i el risc que suposa fer un pronòstic meteorològic més enllà de tres dies, imagineu-vos la poca seguretat que pot tenir un model estacional a tres mesos vista. Però de models n’hi ha, els hem consultat i per això ens atrevim a fer una interpretació i síntesi del model que ens ha agradat més. Però que vagi per endavant que la seva fiabilitat és com una “loteria”.

 

Aquest pronòstic estacional apunta al fet que, conseqüència de l’escalfament global que cada vegada és més evident i intens, cosa que ja hem patit aquest estiu a la Cerdanya, el clima al Pirineu derivarà cap a una inestabilització més acusada a la tardor però que, curiosament i a mesura que avanci l’estació, aquest mateix escalfament tindrà una derivada que sembla contradictòria. El cas és queaquest model estacional consultat apunta a què les masses d’aire polar i les pertorbacions que circulen per l’Atlàntic nord baixin de latitud i s’apropin amb més freqüència de l’habitual al Pirineu. Això s’hauria de traduir amb una lleugera tendència a l’increment de precipitacions i a la baixada de temperatures a mesura que avancin les setmanes de la tardor. O sigui, que com més avanci la tardor i ens apropem a l’hivern, hi haurà més possibilitats de precipitacions i més fred del que normalment apunten les estadístiques.

 

Pel que fa als models estacionals del que pot fer a l’hivern, sobretot gener, febrer i març, haurem d’esperar a fer una previsió i pronòstic al mes de desembre.