Però la Cerdanya és molt més que això. Hi ha afloraments molt interessants de roques, minerals i fòssils de tota mena, incloses roques volcàniques, com les riolites del Cadí o les columnes dacítiques del Querforadat, semblants a les de Castellfollit de la Roca, però molt més antigues, que han sobreviscut per pur miracle al pas dels mil·lennis.

També gaudim d’un glacialisme de manual, en moltes de les nostres muntanyes, que han donat lloc a llacs d’origen glacial o a glaceres rocalloses. Valls en forma d’U, com la de la Llosa o la del Querol, en són vius exemples d’aquest glacialisme, amb restes molt variades de sediments.

Les terrasses fluvials del Segre, a diferents nivells, a la plana cerdana, en són un altre exemple d’estructura geològica ben interessant.

A la cubeta del Bellver, trobem l’anapaïta, un mineral raríssim que es troba en poquíssims llocs del món, acompanyat de multitud de fòssils, especialment vegetals, encaixats dins dels sediments argilosos de l’antic llac miocènic.

I també restes d’explotacions mineres, com els lignits de Prats o de Sanavastre, o les mines de ferro i manganès de la Tossa d’Alp o de Cortàs, patrimoni miner que s’està fent malbé amb el pas dels anys i que no sembla interessar a gaire gent i que podria constituir-se en un museu a l’aire lliure o part d’una ruta guiada.

Els estorregalls d’All són una de les poques excepcions de zona geològica, molt cridanera, adequadament senyalitzades i en procés d’estudi arqueològic. Es tracta d’un antic con de dejecció que els romans van emprar per instal·lar-hi una explotació d’or al·luvial.

Les calcites de la comarca també són espectaculars. Algunes, com l’anomenat marbre rosat d’Isòvol, han servit per construir monuments com el monòlit dels Herois, a Puigcerdà, o algunes piles baptismals d’esglésies de la Cerdanya.

Tampoc hi falten avencs i coves, com les de Bor i d’Anàs, que haurien d’estar molt més protegides. Un exemple magnífic de cova gairebé inalterada i realment espectacular, la trobem a Font-rabiosa, al Capcir. Si no hi heu anat mai, ja trigueu: no us decebrà.

El caos de Targasona és un altre exemple on la geologia juga amb les formes. Us podeu passejar pels monòlits i jugar a endevinar-hi formes: la mà, l’àliga, la tortuga… Altres hi van a fer escalada. El lloc ben val una visita.

De vegades, ben a prop de casa, trobem petites joies amagades, com un tall geològic on s’aprecien perfectament els sediments al·luvials i glacials, al puig de Saneja, a prop del local social, on antigament hi havia hagut un abocador, avui sortosament clausurat.

I no vull oblidar-me de les fonts termals i sulfuroses, com les de Dorres, Senillés, Llívia, Llo, etc., que bé valen una visita. Sabeu que a la costa del castell de Puigcerdà hi ha una petita font termal?

És difícil que a molts d’aquests llocs s’hi vulguin construir cases o fer-hi passar carreteres, però en algun cas, així ha estat. Protegir el patrimoni geològic, mineralògic i paleontològic és una obligació, però també una oportunitat per diversificar i desestacionalitzar el turisme a la Cerdanya.

Seria ideal disposar d’un museu de geologia a la comarca, on s’expliqués la formació del Pirineu i de la comarca, on s’exposessin minerals i fòssils significatius i on poguéssim gaudir i interpretar el paisatge. Però almenys, caldria crear i senyalitzar rutes geològiques per a tothom o treballar en la creació d’un geoparc, com han fet algunes de les nostres comarques veïnes.

Enric Quílez i Castro. 
President del Grup de Recerca de Cerdanya.

Crèdit de foto: Francesc Esteban. Caos de Targasona.