Avui la ruta és d’aventura i força planera. No pugem a cap cim, sinó que arribarem fins a les mines d’on, a principis del segle XX, 270 miners a pic i pala arrencaven de les seves parets les pedres marronoses amb vetes de color carbassa que es convertirien en ferro.
Parc de Francesc Macià – Malgrat de Mar: pastissos gegants, bolets enormes, flors gegants, gomes d’esborrar de grans dimensions… Quedareu bocabadats de la mida de les escultures i de la quantitat de jocs que hi ha per a nens i nenes d’entre 3 i 14 anys.
Ermita de Santa Rita: està situada al cim del turó de Santa Rita, ple de pins pinyoners. És una ermita molt petita presidida per una imatge de Sant Ponç, a l’esquerra del qual trobem a Santa Rita. Fa pocs anys, encara s’hi feia un aplec a l’any.
Turó d’en Serra: amb 190 metres d’alçada, i coronat per una torre de telefonia, es pot veure una bonica vista de la costa.
Mines de Ferro de Can Palomera: van ser explotades a finals del segle XIX. Després de diverses fallides econòmiques, el 1909 una companyia minera francesa reprengué amb gran empenta l’explotació, creant les infraestructures necessàries de transport del mineral, amb unes torres aèries que transportaven les vagonetes directament sobre els vaixells que s’enduien el ferro, recorrent una distància d’un kilòmetre i mig. L’última torre, situada a dintre el mar, és coneguda encara com “La Pilona”. En aquesta mina varen arribar a treballar-hi 270 miners a principis del segle XX.
Ruta
La ruta comença a Palafolls, davant del Parc Aquàtic de Maryneland, on podem deixar el cotxe aparcat.
Prenem la motxilla, baixem per la carretera BV-6002 uns cent metres en direcció a Malgrat i agafem l’Avinguda Atlàntida fins al final. Girem a l’esquerra i baixem per l’Avinguda del Mar, passant per davant de la Pista Esportiva La Figuerassa, fins a arribar a la rotonda, i aquí prenem el primer trencall a la dreta que és la mateixa carretera de Malgrat. Seguim mig kilòmetre pel voral de la carretera fins a la propera rotonda en què seguim recte per l’Avinguda Costa Brava i, a mig kilòmetre, veiem a la nostra esquerra les torres d’un castell com de Walt Disney. Això ens indica que estem passant pel Parc de Francesc Macià de Malgrat, en el qual podem fer una parada a la tornada.
Continuant recte, sense deixar l’Avinguda Costa Brava, veiem un bosquet de pins a l’esquerra. Després de travessar la riera de Palafolls, veurem una casa en ruïnes que no quadra amb el cuidat passeig. Just davant de la casa, surt un camí a la dreta cap a dins del bosc que és el que prenem.
Travessem el bosc i, en trobar una placeta de sorra, pugem pel camí de l’esquerra i ens enfilem per un corriol força dret i poc marcat, fins a arribar a un camí ample i pla a dalt del turonet; el seguim cap a l’esquerra fins a arribar a la petita Ermita de Santa Rita. Arribats aquí, veiem un banc que indica la direcció d’un corriol i baixem directament cap a la pineda, deixant el camí principal. Arribats al final de la pineda, un petit tros de carrer, girant a la dreta, ens porta a travessar la Carretera Nacional II per sota, pel carrer de Zenobia Camprubí.
Ja a l’altra banda de la carretera, travessem una rotonda i veiem un petit parc infantil a l’esquerra i al davant un transformador de la llum; agafem el camí de sorra i, en arribar al transformador, girem a la dreta. El camí passa pel darrere d’uns blocs de pisos i, al final, en una mena de placeta, prenem un corriol amagat entre els arbres a l’esquerra.
Seguim aquest bonic corriol fins a arribar a una cruïlla, seguim pel camí ample del davant amb un curt però fort pendent. Mentre pugem, trobarem un rètol a la dreta que diu: Sant Genís de Palafolls/Tordera/Calella; l’hem d’agafar, deixant el camí principal.
Seguim per aquest estret camí, ara sense decantar la vista del costat esquerre, ja que, en uns 150 metres i a l’esquerra, trobem una torrentera per on baixa l’aigua de la pluja i que puja recta muntanya amunt. Hem de pujar i, seguint el camí amb tendència a l’esquerra, arribem a dalt al Turó d’en Serra, des d’on observem una bonica vista de Malgrat i el Mediterrani.
Continuem per aquest ample rial uns 400 metres i, quasi al final d’una llarga recta, veiem a l’esquerra un camí que diu “Finca Particular”. Hem d’agafar-lo i baixar cap a les 7 Torres, que és un carrer de torretes formant un carrer molt bufó aquí a dalt de la muntanya.
Anem baixant fins que sortim de la Urbanització i continuem avall. Estem alerta, ja que veurem una caseta abandonada. A uns 50 metres a l’esquerra tenim l’entrada de la primera mina i, 50 metres més avall, hi trobem la segona.
No està permès accedir a l’interior de les mines per la seva perillositat, i per respecte als ratpenats que les van colonitzar en ser abandonades. Avui dia es reuneixen a Malgrat de Mar fins a 19 espècies diferents. Un dels moments més especial per a visitar-les és al capvespre, quan aquests surten dels túnels.
En arribar a una ampla cruïlla, seguim recte endavant fins que el camí vol pujar a l’esquerra. Atenció, aquí hem d’entrar a la dreta per dintre el bosc per un petit corriol i, en uns quaranta metres, trobem un marcat camí que seguim a l’esquerra fins a arribar a un camí encimentat. Seguim baixant fins a la primera volta en què, pel darrere d’un pericó, surt un corriol a l’esquerra enganxat a una horta vallada.
Seguim per aquest corriol fins trobar un carrer que ens portarà al peu de la carretera Nacional. Prenem el carrer de Sant Genís i, en la primera cruïlla, ja trobem el petit parc infantil que hem vist després de travessar la Nacional II.
A partir d’aquí, girem a la dreta, tornant a passar per sota la Nacional, i desfem el camí que hem fet a l’anada fins a arribar a Maryneland, punt final de la nostra aventura.
Com anar-hi?
Itinerari: Circular
Durada: 3 h 15 minuts.
Desnivell: 140 m.
Distància: 9,35 km
Track Wikiloc: Palafolls / Palafolls por minas Malgrat
Època: Tot l’any
Cal portar: Lot, gorra.
