Com a pare, practicant i instructor d’Arts Marcials, intentaré exposar les raons per les quals les Arts Marcials són una magnífica opció a tenir en compte.

 

En parlar d’Arts Marcials, ens vénen a la ment Bruce Lee, Kung fu, Karate Kid, Songoku, Kung Fu Panda, etc. Personatges amb gran destresa física, i un estat de forma envejable. Les Arts Marcials són un exercici físic complet, treballem bilateralment, utilitzem totes les extremitats, realitzem exercicis d’estiraments, flexibilitat, força, velocitat i resistència, l’equilibri i coordinació, i sempre d’una forma lúdica i divertida. 

 

En els processos de creixement dels nens i adolescents aquest treball és fonamental. Aporta bons hàbits, els dota d’agilitat i destresa, i és un gran company en el seu procés de creixement. 

 

Evidentment, qualsevol pot relacionar Arts Marcials i defensa personal, i amb això una disciplina violenta, i més amb el referent del cinema d’acció: “mama jo vull fer el que fa Jet Li, o Jason Statham, a aquests no hi ha qui els tossi!”. Doncs no, en realitat practicar Arts Marcials t’allunya de les baralles, i… per què succeeix això? 

 

En el Dojo, es promouen valors, mitjançant els quals gestionem les nostres pors, augmentem la nostra autoestima, aprenem el significat de paraules com compromís, humilitat, respecte, sacrifici, comprensió, enteresa, amistat. Valors que són de gran importància en els processos en què sorgeixen dubtes en les nostres vides, la infància i l’adolescència són clars exemples. I aquesta és una diferència fonamental entre un Dojo i un gimnàs, entre un esport de contacte, un sistema de defensa personal o un art marcial.

 

Quan la nostra autoestima ha augmentat, la nostra capacitat física ha millorat, i seguim treballant per adquirir la millor destresa tècnica, ens adonem que podem controlar les situacions d’estrès sense l’ús de la força, i qui no desitja això pels seus fills?

 

Així tinguin en compte les Arts Marcials per als seus fills, però també els dic, que no es fixin en el seu Dojo d’Arts Marcials pel currículum dels seus mestres, sinó pels valors i empatia que transmeten als alumnes. Demanin un període de prova, encara que sigui una setmana, parlin amb els seus fills, amb els seus companys de Dojo, i llavors decideixin.

 

No importa l’estil, ni els dans (graus) del mestre, importa la transmissió de coneixements, i valors, i la motivació que el Mestre o instructor aporti als nostres fills.