Pànxing Digital

23, novembre del 2024

Search
Close this search box.

23, novembre del 2024

Turisme Actiu –

Perot, lo lladre: els grafits del cingle dels tres Còdols a Oristà

5422fab0c3603d22b77d47bb69139c4c.jpg
Fent Camí amb el Russi… Josep Maria Rossinyol.

Cinquè de set germans, el seu nom era Perot Rocaguinarda. Va nàixer a Oristà, comarca del Lluçanès, l’any 1582. Pel que fa a la data de la seva mort, els historiadors no ho tenen tan clar, les últimes referències sobre aquest personatge s’han trobat en uns documents de l’any 1635, que el situen a Nàpols com a comandant dels terços de Nàpols. Era d’una família benestant d’Oristà, els seus pares eren els propietaris del mas Rocaguinarda. La vida el va portar de ben jove, a ingressar en una de les partides de Carles de Vilademanys, cap dels nyerros de Vic, enfrontats al bisbe de Vic, cap dels cadells. Al cap de pocs anys ja va formar la seva pròpia quadrilla, i fins a 1611 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català. Va fer actuacions a diferents comarques de Catalunya, entre elles: el Lluçanès, Osona, el Berguedà i el Bages. Era un home atrevit, bon estrateg i molt respectat pels seus homes. Ja en vida es va forjar una llegenda al seu voltant, com a bandoler justicier, temut pels seus enemics, i generós amb els pobres. Vaja!, un Robin Hood a la catalana. Però l’any 1610 decideix fer un gir radical a la seva vida, i li ofereix al virrei de Catalunya, abandonar el bandolerisme i marxar de Catalunya a canvi de l’indult. L’any sobre, el Virrei i el rei Felip III, no sols van acceptar el seu indult, i els dels seus homes, sinó que el van nomenar capità dels terços de Nàpols. D’aquesta manera, va passar de bandoler, a servir al costat de la llei. És l’únic personatge no imaginari que apareix amb el seu nom a “El Quixot”, en el segon volum. Però també el podem trobar en obres d’altres autors com, el Rector de Vallfogona, Lope de Vega, Mossèn Cinto Verdaguer, Soler i Terol, Maragall, Unamuno o Joan Amades. Per acabar ús diré que un estret carrer de Barcelona porta el seu nom.
 
Crònica i descripció de l’itinerari
 
Situats a la rotonda d’Oristà, nosaltres vam agafar direcció la Torre d’Oristà – Prats de Lluçanès, i un cop creuat el pont sobre la riera Gavarresa, vam aparcar el cotxe a mà dreta, al costat de la pista poliesportiva municipal.
00 h 00’.- Pont d’Oristà.- Comencem a caminar passant per sota del pont d’Oristà i seguin un camí que marxa paral·lel a la riera Gavarresa. Aquesta ens queda a mà esquerra.
00 h 10’.- Pont de la Quintana.- A mà esquerra. No el creuem. Seguim pista endavant, deixant la riera al mateix cantó.
00 h 11’.- Bifurcació.- Seguim de dret, la pista que marxa cap a la dreta ens portaria fins a la gran masia de la Quintana. 
 
 
00 h 18’.- Cruïlla.- Seguim de dret, per la pista principal. Anem vorejant les granges de la Masia de la Quintana que ens queden en tot moment a mà dreta. Podem veure les baques i sentir la flaire d’una olor característica. 
00 h 24’.- Pou de glaç.- Se’ns ajunta per cantó dret una pista que prové de la casa de la Quintana, i davant nostra la pista es bifurca. En aquest lloc hi ha un cartell, en el que podem llegir “Pou de glaç”, però no el sabem trobar. A mà dreta hi ha l’antic “molí de Baix de la Quintana”. Nosaltres seguim per la pista que marxa cap a l’esquerra i travessa la riera Gavarresa. El camí comença a fer pujada. 
Passem davant un cobert que ens queda a mà dreta del camí. Anem sempre en direcció al Mas Miquelet.
Bifurcació.- Agafem la pista que baixa cap a la dreta.
00 h 40’.- La Rierola.- Casa enrunada que podem veure a mà dreta. Parem un parell o tres de minuts a fer algunes fotos. Sentim com canta un cucut. Continuem endavant, la pista baixa fins a un pont que ens permet crear la riera.
00 h 49’.- Pont.- Creuem per sobre del pont que hi ha sobre la riera Gavarresa. 
 
 
00 h 56’.- Accés a cal Miquelet.- A mà esquerra trobem unes pedres posades a manera d’entrada de la propietat de cal Miquelet. La pista gira a la dreta 90º i puja.
00 h 58’.- Cruïlla.- Aquí deixem la pista principal, que ens portaria a Sant Feliu Sasserra,  i agafem un camí que surt a la dreta, formant 90º amb la pista, aquesta ja no està tan ben fressada, un cartell ens indica que anem en direcció Rocaguinarda.
1 h 00’.- Bifurcació.- Deixem el camí, en una petita esplanada, i agafem un corriol que surt a mà dreta, senyalitzat amb punts de color vermell i una fita. 
1 h 10’.- Cinglera de Rocaguinarda o dels tres Còdols.- Es tracta d’una cinglera de gres tou i vermellós. En una lleixa horitzontal d’aquesta hi ha uns grafits gravats a la roca, on podem veure noms, dates, creus, dibuixos, alguns dels segles XVI i XVII, i en concret el que ens interessa. Gravat a la paret trobem el nom de Perot Rocaguinarda. Després de contemplar durant una bona estona aquests grafits, on podem veure dibuixos i escrits, i de fer-nos algunes fotos retornem pel camí que havíem arribat. 
 
 
1 h 20’.- Bifurcació.- Tornem a ser en la bifurcació on havíem agafat el corriol marcat amb punts vermells. Un cop aquí girem a la dreta i agafem el camí que en poc temps en porta fins al mas Rocaguinarda, on va néixer l’any 1582 el bandoler Perot Rocaguinarda. Aquí parem per dinar. Després, emprenem el camí de retorn, seguin el mateix camí que havíem fet servir per arribar fins aquest lloc.   
2 h 20’.- Som de retorn on hem deixat el cotxe.
 
Fitxa tècnica
Punt de sortida i arribada: Pont d’Oristà. Situat prop de la rotonda d’Oristà.
Durada aproximada sense parades: Unes 2 h 20’
Dificultat: Fàcil. 
Desnivell: Sota el pont d’Oristà = 434 m. – Cinglera on hi ha els grafits = 470 m. És bastant planera.
Distància: entre 8 i 9 km.
Nota: El temps invertit depèn molt de les parades que es fan. El temps indicat aquí és l’invertit per nosaltres aquest dia, sense les parades.
 

Compartir:

Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Newsletter Pànxing

Subscriu-te per rebre per correu el butlletí gratuït de Pànxing.net​

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp

Sigues el primer a tindre la revista a les teves mans.

Rep les últimes notícies

Subscriu-te
al nostre butlletí

Newsletter General

T'enviem la revista

El Pànxing Maresme al teu WhatsApp