Entre els diversos itineraris utilitzats s’ha senyalitzat el que partia de la Rabassa i arribava a Bescaran després de passar la collada de Pimés i les bordes de Pudovern. Posteriorment, s’adreça a Estamariu i arriba a la Seu d’Urgell a través del barri de Sant Antoni.

Bescaran: era la primera població catalana on arribaven els refugiats. Tenia una caserna de la Guàrdia Civil que s’encarregava de la vigilància dels camins que procedien del Principat d’Andorra.

Estamariu: els refugiats, que havien aconseguit evitar la detenció, arribaven a Estamariu, des d’on acostumaven a passar a la Serra del Cadí per desplaçar-se a Barcelona. Altres feien l’itinerari a través de la Seu d’Urgell i la vall del riu Segre.

La Seu d’Urgell: era la població on es conduïa els detinguts a l’Alt Urgell i a la Cerdanya lleidatana. Eren empresonats a la presó del partit judicial, situada a l’antic convent de Sant Domènec fins al seu trasllat a Lleida. Alguns es van poder allotjar a l’Hotel Andria i a l’Hotel Mundial, evitant la presó. Aquells qui arribaven amb símptomes d’esgotament físic, o després d’haver patit accidents durant el recorregut o congelacions a causa de la neu i el fred, eren atesos al Sant Hospital. Altres romanien a la Seu, de manera clandestina fins que, amb l’ajut de les xarxes d’evasió, podia efectuar-se el seu trasllat a Barcelona.