Per elaborar el nostre reportatge, hem contactat amb un pescador experimentat; un de tants que feinegen unes poques milles enfront de l’atapeïda franja litoral: en Josep Ma. Martí i Bosch, de 64 anys, nat a Vilassar de Mar, “vice” 1er de la confraria Pòsit de pescadors “Verge del Carme” de Montgat, Masnou i Premià de Mar.

Aquesta confraria es va fundar a Tiana, i és la més antiga del Maresme. Aplega professionals dels ports de Premià de Mar i el Masnou, amb una trentena de barques que pesquen al Baix Maresme. La seva diada festiva és la de la Verge del Carme, dia en què les embarcacions surten de port fent una processó amb la imatge de la Mare de Déu.

En Josep Maria va començar a pescar als 15 anys, i als 20, ja es va comprar la primera barqueta, la “Maria Elena”, amb la qual arribava fins a unes 3 milles de la costa. La segona i actual barca és la “Marinada”, que podem trobar al moll de pescadors de Premià. Una embarcació que el permet navegar i pescar fins a les 9 milles de la costa. La “Marinada” és una barca molt ben equipada, ja que disposa d’un bot salvavides, de farmaciola, d’aliments, de nevera, d’una sonda en B/N, de GPS i de ràdio (el canal 16 és el de salvament marítim). Al nostre amic, que ha treballat molts anys a les llotges d’Arenys i Mataró, li hem fet aquesta breu entrevista.

Quin tipus de pesca practiques?

La xarxa o tresmall, i alguns pescadors de Premià també fan servir el palangre.

El màxim que he pescat són 100 kg de peix, amb una xarxa de 20 peces. Hi havia pagells, dorades, déntols, morrudes… El palangre té diferents hams equidistants. Per guanyar-se la vida amb aquest tipus de pesca et calen uns mil hams!

És bo el peix local?

Boníssim. Per exemple, el lluç d’aquí és el més bo. És més tou i més blanquinós que el del nord, però quan el pesques, l’has de menjar el mateix dia. Si no ho fas, perd qualitat.

Ha pescat alguna raresa, darrerament?

Aquesta any he pescat una corbina de 5 kg. I fa poc, un pescador de Montgat va agafar un llobarro de 7 kg. Ep! i l’altre dia, en una xarxa que tenia calada, vaig agafar 3 déntols, un peix molt apreciat, poc abundant i força car, ja que gairebé no es troba als mercats i es fa arribar directament als restaurants bons.

Com veu el futur de la pesca?

Molt negre. És un ofici molt dur i la falta de pesca és irreversible. Ja es veu amb la davallada de les barques del pòsit. Calen molts incentius, biòtops, vivers, que ajudin a repoblar el nombre d’espècies. Ens ve molt de peix de fora. Hi ha sobreexplotació. Avui dia no es pesca ni una quarta part. Un exemple són les llagostes: abans n’agafaves una vintena i grans! I si les captures han baixat, també ho han fet els preus: estem a preus de fa 20 anys. A més, les extraccions de sorres es fan massa a prop de la costa. La regeneració de les platges s’ha endut les cries i els plànctons.

I els períodes de veda no ajuden?

És un tema sempre discutible. Està clar que un mes de veda no serveix, és molt poc temps perquè un peix creixi i la població d’espècies es recuperi. Però també és cert que un període de 3 anys de veda, per exemple, no s’acceptaria, ja que si els pescadors no poden sortir a pescar, algú els ha de pagar un sou mentre estan aturats. I en aquest context de crisi, sembla gairebé impossible.

Què en penseu de la “pesca d’arrastre”?

Són els escombriaires del mar. Els vaixells que la practiquen porten unes portes de fins a 3 tones que ho arrosseguen tot i agafen molt de peix, gran, petit… I pensa que una part del peix que es pesca es llença.

No ens dirà on pesca, oi?

Mira, les pedres del mar tenen nom, i te’n diré unes quantes: la Roldosa, Garraf, la Terça, la Barra d’en Grimau, la Foguera, la Roca Llarga,…

I com s’orienten els pescadors per trobar aquestes pedres? Mirant cap a la costa?

Mitjançant senyes. Les senyes de pesca es busquen. És la que veus més clara en el moment que et trobes en la zona que vols pescar i que agafes com a referència: una muntanya, un campanar, un edifici…. Una de les més conegudes és “Sant Vicenç” , que és Burriac.

Vocabulari del pescador

Calar: Acció de posar la xarxa en la zona indicada amb la intenció de pescar.
Llevar: Acció de recollir la xarxa un cop s’ha calat. Normalment, l’endemà d’haver-la calat.
Galls: Cadascuna de les dues boies que marquen els extrems d’una xarxa. Han de portar el nom i la matrícula de l’embarcació. El gall que està al cantó de garbí és negre, i el de llevant, vermell.

Els peixos

És molt important deixar ben clar que amb una xarxa no es pesca de tot. Cada peix viu en una zona, profunditat i tipus de fons diferent. Si calem una xarxa per agafar sèpies (fons de sorra i a prop de la costa), és impossible agafar raps i lluços. I si calem en una roca per agafar llagosta, és molt difícil agafar altres peixos. A més, per pescar llagostes cal deixar la xarxa 5 ó 6 dies, per tenir més opcions de pescar-les. Aquest espai de temps provoca que el peix que hi ha a la xarxa ja es pugui tirar perquè s’haurà fet malbé. Normalment, si els pescadors busquen peix, lleven la xarxa l’endemà d’haver-la calat.

Les espècies més habituals que agafen les xarxes dels pescadors de Premià són el llenguado, el pagell, la sèpia, el calamar, el besuc, el llagostí (a l’estiu), el moll, el mabre, el sard, els lloritos, els tacons i les aranyes. Menys habituals (se n’agafa, però en menys quantitat): corball, llobarro, déntol, dorada, rap, lluç, escòrpora i llagosta.

El lluç també s’agafa amb xarxa, però és més habitual pescar-lo amb palangre. Prova d’aquesta tècnica és que al mercat, trobareu alguns exemplars que encara porten l’ham a la boca. Tot i la seva qualitat, el peix blau (sardina, verat, sorell, bonítol, tonyina, melva, albacora, tonyina…) no és de les espècies més capturades pels pescadors de tresmall com el Josep Maria, ja que es pesca amb tècniques com les barques d’encerclament.