Amb l’excusa de que serà fosc i no podré fer fotos he aconseguit començar la ruta quelcom més tard. Toca el despertador, són les 7 del matí, miro per la finestra, encara és fosc, és aquella hora en que encara no han posat els carrers. Apa! Som-hi!, em vesteixo, agafo el cotxe i marxo cap a Puig-reig.

 

8h 00’.- Ràdio Ruig-reig 107.6 FM – Porta de l’Ajuntament. – El termòmetre marca 0º, tot està gebrat, anem tan tapats que quasi no ens coneixem. Comencem la ruta. Passem pel costat de la creu dels Templers en direcció al carrer Jacint Verdaguer (marques grogues).

Cruïlla. – Ens desviem un moment de la ruta per visitar l’església romànica i el castell de Puig-reig. Pugem fins el punt més alt, on hi havia hagut la primera antena de la Ràdio, “Cada dissabte i diumenge pujàvem fins aquí a les vuit del matí per engegar-la, a l’hivern, fins i tot amb neu”. De retorn a la cruïlla proseguim el camí (marques grogues). Magnífica vista de l’antiga casa templera de Periques i de les muntanyes de la Tossa, Sobrepuny i Puigllançada. 

 

 

Cal Pons.- Deixem les marques grogues que continuen pel carrer de Cal Biel, per baixar pel carrer de la Resclosa i trencar a mà dreta pel carrer dels Horts, que porta just davant de la cripta de l’església. 

 

 

8h 45’.- Cripta de l’església de Cal Pons. – Passem pel costat dret d’aquesta, entre un parc infantil i l’església. 

Porta principal de l’església. – Construïda l’any 1887, va ser qualificada per la premsa d’aquella època com “la catedral de l’Alt Llobregat”. Baixem per unes escales (marques del GR-270 i del PR-C144). Un cop a baix trobem un parell de components del grup musical URRA, després em diu: “Assagen en un local que hi ha aquí, així no molesten a ningú”. 

Pont sobre el Llobregat. – El deixem a l’esquerra i continuem pel camí de les colònies tèxtils. 

Revolt a la dreta. – Deixem la carretera i agafem la pista de terra que surt a mà esquerra en direcció a Cal Marçal. Camí tranquil i planer, que transcorre pel costat del riu Llobregat. 

Font de la Gota.- Passem pel seu costat. 

Tanca de ferro. – Pugem per unes escales a mà dreta i continuem per un corriol. 

 

 

Cal Marçal. – En arribar, girem a la dreta i anem fins al davant de l’església.  

9h 35’.- Església de Santa Maria Assumpta de Cal Marçal. – Magnífica vista de Puig-reig i Cal Pons, i al fons, les muntanyes del Sobrepuny i el Puigllançada. Passem pel cantó dret de l’església i creuem per un petit pont. Monument al Teler.- Hi ha taules i una font. 

9h 45’.- Esmorzar.- Aquest cop anem de restaurant. Farem  un esmorzar de forquilla. Peus de porc, pa amb tomàquet amb una botifarra blanca i una negre, i vi del país (vi de Puig-reig). 

 

 

El 1996: Millor emissora municipal de Catalunya (Premi Rosalia Rovira de la Diputació). El 1997: Micròfon d’or de la Fundació Rafael Peris en reconeixement a la seva trajectòria i al Fòrum 10 Comunicació. El 2000: Premis de Ràdio Associació de Catalunya. Accèssit a la final al costat d’emissores tan potents com Catalunya Cultura i Ràdio 4. I el 2008: Premi Nacional de Comunicació en la categoria de Comunicació de Proximitat, on el  jurat va valorar el seu esforç personal, al davant de ràdio Puig-reig, i també la seva “obstinació” que permet celebrar anualment les prestigioses Jornades de Comunicació Fòrum 10 de Puig-reig, per on han passat bona part de les autoritats acadèmiques, professionals i/o polítiques de la comunicació del país.

 

Del Micròfon d’Or en conserva un record especial, no? 

Si, em va fer molta il•lusió, perquè l’any anterior li havien donat al Joaquín Soler Serrano.

 

Quins van ser els seus inicis?

Vaig començar en el món del periodisme l’any 1978 a Ràdio Manresa (la SER), i encara ara, cada dia al matí hi parlo. D’aquí em va venir el cuc per la ràdio.

 

Com i quan va començar a funcionar Ràdio Puig-reig?

Vaig fundar Ràdio Puig-reig amb uns companys, el Jaume Serra, el Josep Serra, el Ramón María Rosell i el Bartomeu Segura, i a partir del primer día ja s’hi va incorporar molta més gent. La primera emissió va ser l’11 de novembre de 1981, per Sant Martí, Patró del poble, coincidint amb el 700 aniversari de la carta de poblament atorgada pels Templers a Puig-reig. El pressupost era mínim i només disposàvem d’una emissora de 2 Watts, una taula i 4 cadires.  

 

Fòrum 10 – 25 anys. Aquest ha esdevingut un punt de referència, tant pels temes tractats com per la seva pluralitat, però sobretot per l’entitat dels seus ponents. Bona part de les autoritats acadèmiques, professionals i/o polítiques de la comunicació del país han passat per aquí. Com ho ha aconseguit? sent molt insistent com deia la Mònica Terribas?

– (somriu) – La idea d’aquest fòrum va sortir en un esmorzar com el que fem ara. Havia de ser una cosa puntual. Amb el regidor Ramon Llobet teníem costum d’anar a esmorzar cada dia, i parlant de la celebració del 10é aniversari de Ràdio Puig-reig, com que era una data especial, vaig proposar de fer una cosa especial, però que tingués a veure amb els mitjans de comunicació. Li vaig dir que em posaria en contacte amb unes quantes persones que poguessin parlar de la ràdio i la comunicació; i a ell li va semblar molt bé, però em va dir que havíem de començar ben alt, ell era així. Ho vàrem fer i va ser un èxit, i ja no vam parar. La Mònica Terribas va dir que havia estat un èxit perquè era un moment en que la comunicació no és comunicava. És molt fort! Sembla una metàfora però era així. Les emissores grans no parlaven amb les petites, i les petites es veien com a intruses dintre d’aquest món. I aquí a la taula hi van ser tots, Generalitat, Diputació, Autoritats, Institucions, Universitats, Col•legi de periodistes, …, els vaig anar a veure a tots, i tots em van dir que sí. Quasi no m’ho creia.

 

Després de 25 anys creu que s’han complert els objectius?

Fa 25 anys començava a prendre força un nou marc comunicatiu i, modestament, podem dir que ens vam avançar a la seva evolució, i que la realitat ha anat conformant allò que en els “Fòrums 10” es presentava com a novetat.

 

En aquests anys en que tant ha canviat el mapa de la comunicació a Catalunya, el “Fòrum 10” ens ha apropat als millors comunicadors, per aprendre en taules de debat obertes i participatives. I ara què?

El Fòrum ha de seguir sent aquella taula de debat. Jo sempre dic que el Fòrum és una espècie de càtedra per aprendre i nosaltres hem tingut els millors professors. Era una fita arribar al 25 anys, i ara també és un repte poder continuar.

 

Un cop hem esmorzat arribem fins l’Olivera de la Teta i després retornem a l’església.