Passejar per Vilassar de Mar ha estat sempre un plaer. Es tracta d’un municipi amable per al passejant, un poble pla sense les pujades que tan costa amunt es fan als pobles de “dalt” i que té prou barris per fer-ne un descobriment cada dia. Un poble on, per cops que es recorri, sempre es descobreixen nous racons i que ara, una primavera incipient, convida a redescobrir-lo.
Vilassar de Mar sempre ha estat un poble amable pels caminants,un poble que estima el vianant i li posa fàcil per passejar. La preeminència que té el vianant per sobre dels cotxes, a moltes zones del municipi, fa que a qualsevol hora, de qualsevol dia de la setmana hi hagi gent passejant.
I la primavera convida a passejar i fer un redescobriment d’aquest Vilassar de Mar. Si tot el poble és agraït especialment ho és el Casc Antic. El centre històric del municipi és un dels grans centres neuràlgics on una passejada permet descobrir una riquesa cultural i patrimonial que, a vegades, passa inadvertida sinó s’aixeca la vista de terra. A la vegada es descobreix un espai on els serveis, la restauració i el comerç donen una vitalitat envejable per a veïns i forans.
La plaça de l’Ajuntament és un dels grans centres per a la realització d’activitats a l’aire lliure de Vilassar de Mar, concerts, balls, sardanes, fires o manifestacions de tota mena tenen cabuda en aquest espai, característic per la porxada lateral de l’antic Casino, també conegut com a Foment. Aquest edifici porxat, construït al segle XIX que havia estat el punt de trobada de naviliers i armador, ara és el punt de trobada de la societat civil en moltes de les seves activitats. Sortint de la plaça de l’Ajuntament es pot enfilar pel carrer Sant Joan, una de les zones de vianants més populars des de fa anys, on trobem una bona mostra de comerços i restaurants. El Casc Antic ofereix una àmplia varietat de gastronomia que permet triar entre un ampli ventall de possibilitats gastronòmiques des de cuina internacional arribada directament del Japó o del Brasil, passant per restaurants de cuina mediterrània que treballen amb cura el producte de proximitat, la brasa i les torrades típicament catalanes, passant per autèntics festivals de tapes o aquells més proclius a una alimentació saludable que permeten tastar la cuinavegetariana i macrobiòtica, veritable paradís de l’alimentació energètica.
Entrant pel carrer d’en Roig, es descobreix un dels carrer més desconeguts de Vilassar de Mar i que permet trobar-se de sobte en l’escenari d’una novel·la negra publicada per Anna Lleonart, escriptora del municipi. Tot just al final del carrer, baixant pel carrer del Peix, l’escenari canvia ja que el mar ens acompanyarà a l’altre costat de la carretera fins arribar a la plaça Pau Vila on descobrirem dos dels tresors de Vilassar, d’una banda el Museu Enric Monjo, un antic hostal, documentat des del segle XVII, que servia de lloc de repòs als viatgers que utilitzaven l’antic camí ral que comunicava Mataró amb Barcelona.
L’edifici també havia estat el primer edifici consistorial entre 1785, l’any de la seva independència, i el 1962. Avui és el museu municipal que a més acull la cessióde tota l’obra escultòrica d’Enric Monjo i Garriga. I darrera mateix del Museu llueix la Torre de Nadal, construïda el 1551 i restaurada el 1998, és l’única de les tres torres de defensa de l’antic Veïnat de Mar que ha arribat fins a l’actualitat i ha format part de la majoria dels escuts que ha tingut Vilassar de Mar.
Si continuem la passejada gaudint de les aromes marines que ens envolten encara arribarem a un altre punt d’interès, la Casa Museu Carme Rovira, la casa mostra el món privat de la pintora i exposa una selecció de les seves obres, complementada amb la restauració de les pintures murals realitzada per Joan Salvà, pintor i amic de Carme Rovira, amb l’objectiu de retornar-li l’aspecte que tenia en vida de la pintora. Un petit tresor molt desconegut fins i tot per molts vilassarencs.
Abandonem la vista del mar i tot pujant pel carrer del Mont, trenquem pel carrer Sant Francesc, un carrer que, si bé ara es gaudeix per la seva amabilitat a l’hora de passejar, no es pot oblidar que és un dels més antics de la població. En ell trobarem dues velles cases de pescadors amb rústiques escales exteriors d’accés a l’habitatge i el magatzem de can Franciscó, construït en l’època del comerç d’ultramar.
De sobte el carrer Sant Francesc dona pas al carrer Doctor Masriera.
I des d’aquí les opcions són àmplies i diverses, pujar pel carrer Aduana o seguir fins petar a la plaça Angel Guimerà, popularment coneguda com la plaça de l’Era, sigui quina sigui la ruta escollida segur que l’encertem, la possibilitat de trobar algun edifici característic o distintiu no ens farà perdre de vista la gran quantitat de serveis que ofereix el cor de Vilassar de Mar: cafeteries, forns de pa, pastisseries, carnisseries, peixateries, xarcuteries, càterings o botigues de plats cuinats i pollastres a l’ast, només són una petita mostra de la varietat del ram de l’alimentació. Però és que al Casc Antic tampoc ens serà gens difícil trobar serveis com empreses de neteja de canonades, de venda d’electrodomèstics, farmàcies, centres mèdics, òptiques, centres d’estètica, botigues de decoració, restauració, joieries, floristeries i comerços on vestir i calçar a tota la família des dels més petits de la casa fins als més grans.
Un altre centre de serveis i restauració també és des de fa un temps la plaça Vicenç Casanovas, un altre gran centre d’oci dels vilassarencs i que ens permet, per les escales posteriors arribar al carrer Sant Ramon, un altre dels carrers que faciliten la vida a peu dels vilassarensc que ens menarà al carrer Sant Ignasi, popularment conegut com carrer del Balcons, per la quantitat de balcons que tenen totes les cases de cos que conformen el carrer.
La nostra passejada acaba baixant per la carretera de Cabrils i tombant pel carrer Sant Josep, encara haurem de fer una altra parada obligatòria per aprofitar i fer una visita a Can Bisa, construïda per la família Bisa, dedicada als negocis mariners i a la indústria tèxtil, va acabar sent patrimoni municipal i ja des de fa uns anys l’Espai Cultural Can Bisa està dedicat a la cultura municipal.
Tot entrant pel carrer Rector Bartrina arribarem a la plaça de l’Església on acabarem la nostra ruta, però no podem abandonar al casc antic de Vilassar de Mar sense fer esment d’uns establiments molt especials. La vida comercial del municipi no és nova i això ho deixen en evidència que a la zona trobem 3 establiments centenaris com la Farmàcia Roca, el negoci més antic, que dona serveis a la vila des de l’any 1904, Calçats Moltó que porta ja quatre generacions al capdavant del negoci i que aquest any farà 102 anys i Can Manel, que celebrarà enguany els seus 110 anys donant servei a tots els vilassarencs i resta de comarca. Als que se suma, amb 75 anys que celebrarà aquest any Can Pocurull, tercera generació de mestres artesans, des de 1945.
Tot plegat fa que passejar per Vilassar de Mar es converteixi en un autèntic plaer per a tots els sentits.
L’encant dels jardins
Si passegem per Vilassar de Mar tot descobrint curiositats i buscant zones on el vianant pugui caminar amb tota tranquil·litat, no podem oblidar el carrer Sant Magí, aquell que tothom coneix com carrer dels Jardins.
El carrer Sant Magí és, probablement, un dels carrers més tranquils de Vilassar de Mar i el fet que el fa peculiar és que en el seu dia, per motius urbanístics, els horts es van situar a tocar dels habitatges per la part de davant. A poc a poc aquelles cases van anar creixent, es van anar vestint amb motius modernistes i fent d’aquells horts davanters uns bonics jardins que vestien de majestuositat les cases. Passejar per aquest carrer, sense la molèstia dels cotxes, i poder aturar-se a buscar detalls a les façanes o racons els jardins és un petit plaer.
