“El meu besavi vivia a dalt a Santa  Eugènia, i abans, allò que passava, que no et deixaven festejar amb les mosses. Però a ell li agradava una noia de cal Boix, així que baixava i ella pujava amb una mula i es trobaven en aquesta balma. El meu besavi era molt nerviós, i sempre havia de fer una cosa o una altra, i un dia mentre l’esperava va veure que sortia aigua del sostre de la balma, i va posar-hi una barra, i cada dia hi va anar posant rocs, fins que va acabar la font. Amb el temps, la natura ha fet la resta, acabant de donar-li forma i recobrint-la de molsa, ara sembla natural. Però, com deia, allò que passa amb les parelles, un dia es van discutir, i el meu besavi va pensar de no baixar-hi perquè creia que ella no pujaria, però alhora també pensava: ‘I si puja?’. I aquesta mossa li passava pel cap el mateix, no pensava pujar perquè creia que ell no baixaria, però alhora també es deia: ‘I si baixa?’. I al final un va baixar i l’altra va pujar, i quan van arribar ho van fer al mateix temps. I en veure’s es van abraçar i van dir alhora: ‘Hem fet un bisbe’. Per aquest motiu li van posar per nom de la font del Bisbe.”

 

 

Així que podem dir que aquesta font és fruit de l’amor.