Proposem una ruta pel Parc de la Serralada Litoral, superfície protegida de 7.400 hectàrees i situada entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental. Aquest espai natural es troba constituït per tres unitats ben diferenciades: La Conreria, el massís de Sant Mateu i el massís de Céllecs.
La situació estratègica i el seu clima mediterrani van fer que l’home s’establís en ell des de molts anys enrere. Guarda un ric i divers patrimoni històric i arquitectònic en forma de castells, cases senyorials, edificis religiosos i jaciments arqueològics. Les restes històriques ibèriques més interessants són els poblats de Burriac, Castellruf, la Cadira del Bisbe i el turó Gros de Céllec.
Cabrera de Mar (80 m): a l’entrada de la població trobem l’edifici de la Cooperativa Agrícola, on iniciem el recorregut seguint la riera en direcció a la població. Seguim per l’asfalt en direcció al castell i, en un encreuament, deixem a la dreta la desviació d’aquest, continuant direcció a la masia Can Bartomeu (S. XVI-XVII). Pugem pel C/Felix Albajes fins a arribar a una paperera color verd, en el marge dret, on trobem l’inici de la sendera a seguir que s’obre pas per un lloc molt boscós i frondós de pins i arbustos. Encara que no està senyalitzada, no té cap perduda i condueix a una pista senyalitzada amb pal indicador SL-C-114 Castell de Burriac, per on seguim. En arribar als seus dominis, abandonem la pista que puja fins al castell directament i avancem uns metres fins a arribar a un monòlit dedicat al V Centenari de les municipalitats de la Baronia del Maresme. Davant d’aquest, surt la sendera que cobreix l’últim tram abans d’arribar al castell. L’estreta sendera, per la que hi ha alguns trams que cal grimpar, serpenteja entre enormes roques, arboços i ginebres.
Castell de Burriac (390 m): castell del segle XI, amb restes de la capella de Sant Vicenç, del segle IX. El cim de Burriac posseeix un mirador immillorable des del qual observem des del Montnegre fins a Montjuïc, el Montseny i la depressió litoral.
Descendim del castell, aquesta vegada per la pista d’entrada, continuant cap al monòlit, on en arribar ens desviem per una sendera a mà dreta, cap al Coll de Burriac. Aquest recorregut, també sense senyalitzar, ens introdueix, a través d’un bosc, a la sendera que va transcorrent principalment per llocs ombrívols i densos. La sendera ens porta fins a un encreuament de camins, on girem cap a la dreta per poder visitar el:
Turó d’en Cirers (485 m): torre de vigilància. No tenim visió dels voltants perquè el frondós bosc ens els tapa. Desfem una mica el camí fins a l’encreuament per on hem pujat, seguint per la pista direcció nord, deixant l’encreuament on la pista continua cap a la cresta de la Serralada Litoral. No havíem arribat encara al cim del Montcabrer i ja podíem albirar, en aquesta ocasió cap a l’oest, unes panoràmiques precioses als nostres peus, la població de Cabrils i tota la cresta que va des de la Mútua fins a Sant Mateu. La sendera ens deixa en l’encreuament de camí on es troba la:
Creu de l’Abellà: un serral amb una creu de ferro sobre un promontori rocós. Pel que sembla, i segons la llegenda, va ser on va caure mort el senyor feudal Ali-Bei per un tret de fona de Mir, l’enamorat de Timboreta, que era pretesa pel senyor feudal.
En aquest punt trobem pal indicador: SL-C-115 Variant de Montcabrer. Seguim el senyal i, una mica més amunt, trobem la sendera que per l’esquerra ens apropa a:
El turó de l’Infern (324 m): en el cim hi ha un vèrtex geodèsic, un agrupament de pedres que assenyalen els punts cardinals (per més que buscàvem, no els vam veure), i tres forats que havien servit per enclavar, en l’edat mitjana (S. XIV i XV), les forques on penjaven als criminals i malfactors; d’aquí li ve el nom de Turó de l’Infern. Ens ofereix noves vistes sobre la plana litoral del Maresme. Novament en el camí, seguim ascendint. Passant per un repetidor de televisió, continuem cap a la:
Creu de Montcabrer (311 m): visible des de la costa, és un mirador excepcional que requereix un temps per recrear-se i gaudir sobre la Serralada Litoral i la costa del Maresme, el Montseny i el Montnegre. Però com a lloc de referència, sempre, l’acinglerat penyal on se situa el Castell de Burriac.
La creu, pel que sembla, està en aquest cim des del S. XVII com a signe de protecció contra les tempestes, les calamarsades i les malediccions diabòliques, encara que la creu actual data de 1983. En aquest vessant es troba la Cova de les Bones Dones (la visitarem en una altra ocasió).
Després de les corresponents fotos en el cim i contemplar les vistes des de totes les seves perspectives, comencem el descens. Per a això, tornem sobre els nostres passos fins a arribar a la instal·lació d’antena i, passada aquesta, agafem la sendera a la dreta. En aquest tram, el nivell és molt pronunciat i relliscós, on els troncs dels arbres són una òptima ajuda per no tenir una caiguda.
Seguim fent camí i, a mesura que avancem, la sendera ens regala un últim i preciós enquadrament del castell, en arribar a les primeres cases de Cabrera de Mar, al C/ Camí de Cabrils. Continuem per aquest per incorporar-nos al carrer Barcelona, que just desemboca al cèntric carrer de la Riera, el qual seguim cap avall.
Al costat de la riera, trobem les restes arqueològiques dels Forns i Termes de ca l’Arnau i Clos de can Benet, on es poden veure restes de diverses estades residencials o agrícoles, pous, forns i, la part més important, unes termes romanes considerades les més antigues de la península.
Només queda baixar una mica per la riera i arribem novament al pàrquing de la Cooperativa Agrícola, donant per finalitzat el recorregut.
