Fent Camí amb el Russi (Josep Maria Rossinyol). Al cantó de migdia del poble de Vilada, a l’altra banda de la riera de Merdançol, s’aixeca la serra de Picancel (Pic-en-cel), on la vegetació, en la seva part obaga, és exuberant i frondosa, densa i ombrívola. El lloc és conegut amb el nom de “les Canals de Sant Miquel”. Per aquestes davallen una gran quantitat de torrents d’aigües netes, i entre la seva vegetació cal destacar una gran quantitat de boixos de grans dimensions i algun faig monumental.
El millor dia per fer la ruta és després que hagi plogut durant uns quants dies, ja que és aleshores quan aquest paratge es manifesta en tota la seva esplendor. L’aigua brollant arreu i l’ambient humit converteix aquest lloc en un autèntic i singular microcosmos, on la vegetació quasi no deixa traspassar la llum del sol en alguns llocs. A aquests al·licients s’hi ha d’afegir l’ascensió al serrat de Migdia, muntanya emblemàtica per a la gent de Vilada, que cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, fa una caminada per canviar la senyera que oneja en aquest indret, i que, a més a més, gaudeix d’una magnífica panoràmica.
ITINERARI
Després de passar pel poble de Vilada, venint de Berga, a uns 2 km, hi ha un revolt que gira a l’esquerra, a partir del qual ja no es pot veure el poble. Un cop fet, hem d’estar alerta a un trencall que hi ha a mà dreta, on un rètol indica “Canals de Sant Miquel”. Es tracta d’una pista de terra que girarà 180º i que ens farà maniobrar però que haurem de seguir durant uns centenars de metres fins a arribar a una clariana, on deixarem el cotxe. Des d’aquest punt baixarem a peu fins a un pont que permet travessar la riera de Merdançol.
9h – Pont del Climent (656 m) – Travessem la riera i un cop a l’altre cantó, enfilem recte per una pronunciat pendent. Hi ha un cartell indicador que posa “La Portella – Pedret – Sant Miquel”.
Cruïlla (A) – En entrar al bosc, veiem un corriol que marxa cap a la dreta, va al pont del Doro, i serà per aquest camí pel qual retornarem.
9.20h – Portell de l’Ovellar (752 m) – Curiós pas estret tallat a la roca. Després de travessar-lo, comencem a baixar de cop per un fort pendent. En època de pluja, alguns trams d’aquest camí serveixen de rierol.
9.30h – Cruïlla – Agafem el corriol que baixa cap a la dreta, en direcció al trencacames. Al cap de poc creuem un torrent i enfilem fent llaçades.
Casa del Bosc – Avui és tan sols un munt de pedres. A partir d’aquí el camí puja i baixa, ara per un bosc de pins, ara pel mig d’un frondós bosc de boixos, alguns d’ells de diversos metres d’alçada (sempre hi ha el simpàtic a qui agrada sacsejar els arbres prims o els boixos alts, per tal que l’aigua que conserven, de la pluja d’aquella nit, caigui sobre algú – no esmentaré cap nom). Creuem diverses vegades alguns rierols, de vegades és el mateix camí el que fa de rierol. Els paratges pels quals transitem són un autèntic túnel vegetal, molt obac: els troncs i les branques dels arbres estan plens de líquens i de molsa a causa de la gran humitat del lloc. El camí que s’enfila cada cop més, quasi fins al fons de la canal del torrent Fred, gira de cop a la dreta i continua amunt fins que ens porta a un coll.
10.30h – Coll dels Pins (995 m) – Just entre el cingle de la Por i el serrat de Migdia surt un corriol a mà dreta que primer ens porta a un pic (1.073 m) que baixarem per l’altre cantó, i tot seguit pugem al punt més alt.
10.40h – Serrat de Migdia (1.082 m) – És aquí on oneja la bandera catalana que puja la gent de Vilada. hi ha una bona panoràmica de les muntanyes del nord del Berguedà i la vall del Merdançol.
11.05h – Retorn al Coll dels Pins – Seguim el camí baixant pel mig d’un bosc de pins.
11.15h – Cruïlla de la font dels Coms – Un rètol indica el camí per anar-hi però nosaltres no en fem cas i seguim endavant.
Cruïlla.- Pocs minuts després de l’encreuament amb el rètol indicador, arribem a una altra cruïlla i agafem el corriol que marxa cap a la dreta i que baixa pel costat del rec dels Colletons. Tot aquest tram és d’una gran bellesa, el camí discorre per boscos de faigs de gran envergadura i de boixos de considerable alçada. L’ambient és molt humit i la molsa creix sobre els troncs i branques de quasi tots els arbres. Al cap d’una estona, el camí s’allunya del rec, i puja fins a arribar a un mirador natural des del qual es pot contemplar el poble de Vilada. El camí continua ara en baixada fins a retrobar el rec, prop de la font del Colletons. És un lloc de singular bellesa, on l’aigua de la pluja del vespre fa que aquesta brolli per tot arreu, i davalli fins i tot pel camí que seguim. Sortosament som bons muntanyencs i portem un calçat adequat que evita que ens mullem els peus. El nostre camí continua fins a arribar prop de la desembocadura d’aquest rierol a l’embassament de la Baells.
11.40h- Pont del Doro – Embassament de la Baells – Aquest pont és avui sota les aigües d’aquest embasament i tan sols es pot contemplar en èpoques de gran sequera. Deu al seu nom a Teodoro Miralles (Pont de Teo-DORO), l’enginyer que el va construir i que també va fer un canal i una resclosa, construccions que van permetre portar la llum a Vilada l’any 1928. A partir d’aquí girem a la dreta en direcció a la cua de l’embassament i després, riera de Merdançol amunt. El camí se separa a poc a poc de la riera, tot pujant cap a la dreta.
Cruïlla (A) – Retrobem aquí el camí pel qual havíem iniciat l’excursió. A un parell de minuts, a mà esquerra, hi ha el pont del Climent.
12.25h – Pont del Climent – El travessarem i pugem desfent el camí ja conegut fins a arribar on hem deixat el cotxe.
12.30h – Som de retorn al cotxe.
FITXA TÈCNICA:
Punt de sortida i arribada: Pont del Climent.
Durada: Per donar tota la volta, unes 3h 30’.
Dificultat: Fàcil però costeruda. Amb més de 500m de desnivell acumulat, cal estar sempre alerta a no relliscar i mirar on es posen els peus. Cal portar roba i calçat adequat.
Distància: uns 9 km.
Nota: No perdeu mai de vista les marques de color groc. El temps invertit depèn molt de les parades que es fan. El temps marcat aquí és l’invertit per nosaltres.
