Josep Punsola (1913 -1949 ): Fill de Mataró, va passar la seva infantesa al carrer Prat de la Riba. Els temps convulsos de la guerra civil, el portaren a Vernet, a prop de l’Artesa de Segre i allí li fou encomanada la feina de tallar arbres que eren transportats al front. En la reculada republicana cap a França, va estar internat al camp de refugiats de Septfonds.

Joan Tutó, músic i amic de la infància, musicà algunes de les poesies d’en Punsola. Quan a la UEC, tot just s’iniciaven els primers intents d’uns cursets de cançons, li posà música a aquesta poesia:

Pluja a la Muntanya
La pluja a la muntanya, no enganya
La pluja remulla, verdeja la fulla,
Repinta els alts xops,
I fa més llustrosa l’esquena dels llops,
Quan la pluja crida, és la vida
Refà els caminals i els brancams malalts,
I els prats que eren morts.
I els xops creixen alts, i els llops molt més forts
La pluja a muntanya, no enganya
La pluja quan crida, és la vida.

Bon excursionista, acompanyat de la seva muller Arcàdia Mitjans, va recórrer molts indrets que ara ens sons fàcils d’assolir, però amb els mitjans de transport de l’època, esdevenien tot un calvari per arribar-hi.

Casa Garí

Va ser construïda per Puig i Cadafalch, per encàrrec del financer d’ Argentona Josep Garí. És un gran casal fortificat, amb garites circulars a les cantonades, cosa que els permetien una millor defensa en temps d’inseguretat. Les balconades, finestrals, dibuixos de les torres i la façana, forjats, etc. formen un conjunt fantàstic, edificat amb els mitjans de l’època en tan sols nou mesos, que bé val la pena visitar alguna vegada a través de les visites teatralitzades de la Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona.

COM ANAR-HI?

Comencem el nostre recorregut al cementiri de Cabrera, on podem aparcar bé el vehicle.

Iniciem la caminada pel carrer Josep Punsola que surt de L’ESQUERRA del cementiri i passa per la paret del darrera, veurem que està senyalitzat com “SL-C115 Castell de Burriac”, al cap d’uns 50 metres, prenem un camí de sorra a L’ESQUERRA i travessem una zona descoberta que ens permet gaudir d’una bona panoràmica del mar i de la ciutat i el port de Mataró.

Passats uns tres-cents metres, entrem al bosc i trobem 3 camins, prenem el de L’ESQUERRA, que s’enfila turó amunt; en arribar a un repetjó a la nostra dreta, queda la roca d’en Punsola, la podeu identificar perquè té una placa commemorativa, que la identifica. Avui dia està envoltada de pins pel que la vista des d’aquest punt és molt minsa.

Per a fer una mica més de cames, continuem pel corriol que cresteja en direcció al Nord, i seguim tot passant per sota la paret d’una torre (des d’aquest camí és on veurem a Can Garí), fins a arribar al dipòsit d’aigua que heu de trobar forçosament.

Ara en aquesta cruïlla, baixem pel primer camí A LA DRETA que està emporlanat; quan s’acaba l’emporlanat –uns 80 metres – prenem el corriol que surt A LA DRETA i anem tornant cap a l’inici, tot passant per un bosc amb molta vegetació.

Al final del camí, prenem la zona descoberta que ja coneixem de l’anada i després de tornar a fer aquests 300 metres, ja tornem a ser al cementiri de Cabrera, punt final de la sortida.

Font: Josep Grau. Montaltrek

Bibliografia: Estudis d’en Josep Punsola per Vicenç Arís. Wikipedia.

Si t’ha agradat l’article El Turó d’en Punsola, també pots trobar interessant llegir Cap a les muntanyes de l’interior del Maresme.