Un poble petit als peus del Parc de la Serralada Litoral, un casc antic de pessebre, carrers estrets i veïns amables… això és Vilassar de Dalt.

Si hi ha un municipi al Maresme ric en vestigis de la història i en patrimoni natural, arqueòlogic i industrial aquest és Vilassar de Dalt. Testimonis de cultures i  civilitzacions prehistòriques de molt abans que existís el municipi, pròpiament dit, com els Rocs d'en Sardinyà, on s'han trobat mostres de la vida de l'home neolític amb una antiguitat de més de 5.000 anys, la Cova de la Granota o la Cova d'en Pau. O el conjunt megalític de Can Boquet on destaca, per sobre de totes les restes i troballes, el dolmen de la Roca d'en Toni.

I la història avança, municipis que veuen desaparèixer els seus vestigis amb l'arribada de noves èpoques, de noves modes, el temps es menja el temps… doncs a Vilassar de Dalt el temps ha tingut el detall de respectar cadascuna de les seves passes, i així arribaren els romans a la península, i també a Vilassar de Dalt, i com a mostra ens topem amb els forns romans de La Fornaca, únics a Europa i en un estat de conservació admirable.

El castell, catalogat com a monument històrico-artístic l'any 1931 i que es pot visitar en determinades èpoques de l'any, és una mostra exquisida d'una altra època, una construcció gòtica magníficament conservada en el que encara hi perviu una zona residencial on habiten els seus propietaris.

Però Vilassar de Dalt costa acabar-se-la i si ens limitem, simplement, a fer una passejada pels seus carrers anirem trobant masies emblemàtiques com Cal Notari, Can Banús, Can Salvet… petita mostra de la seva època més menestral quan les activitats agrícoles marcaven el seu dia a dia econòmic, coincidint amb el moment en el que el municipi era el centre administratiu dels veïnats de Cabrils, del Sant Crist i del nou Veïnat de Mar (Vilassar de Mar).

I de sobte, Vilassar de Dalt entra de cap a la revolució industrial, les fàbriques comencen a aparèixer com bolets a qualsevol espai disponible per poder produir. Quan el primer brot fabril s'apaivaga, es comencen a construir els primers edificis per ús productiu concret i, així, destaquen grans construccions fabrils, avui mostres de l'arqueologia industrial magníficament conservades com a model del ric passat industrial tèxtil del poble i destinades, actualment, a diversos usos,  com Can Manyer. Aquest auge industrial, molt persistent en el temps, generava una gran riquesa empresarial i, de retruc, associativa, fet mantingut fins l'actualitat amb associacions com La Massa, el Casal i L'Estrella, equipaments que responien cadascun d'ells a una extracció social: la burgesa, la menestral i l'obrera-llibertària. I encara avui destaca, com a motor de la vida cultural del municipi, el teatre de La Massa, amb la seva magnífica cúpula de Rafael Guastavino, i també catalogat com a Bé d'Interès Cultural.

A tot aquest patrimoni immoble que esquitxa aquest petit municipi, que no arriba als 9.000 habitants, cal sumar les col·leccions museístiques com la del Museu del Cargol, una de les col·leccions de conquilles més important d'Europa, o les col·leccions etnogràfiques i arqueològiques, testimonis del passat del poble que es poden visitar al Museu Arxiu.

Però Vilassar de Dalt no és només patrimoni arqueològicarquitectònic, el seu entorn natural és una altra de les seves grans riqueses. Viure al peu del Parc Serralada Litoral és un privilegi, però si a més sumem que és un dels pocs municipis que té uns accessos sense malmetre, fàcils i que permeten, tal com abandones els límits construïts, trobar-te en plena natura, és un plus del que pocs pobles poden gaudir.

El fenomen megalític de can Boquet

La cova de la Granota de Vilassar de Dalt forma part dels elements destacats de la ruta megalítica de can Boquet. És l’únic element de la ruta visible des del poble i fa de guaita, conjuntament amb la masia de can Boquet, de tota la vall de Vilassar. Els primers pobladors del nostre territori els ubiquem als Rocs d'en Sardinyà a les planes de Can Boquet, masia que presideix des de la carena el terme de Vilassar de Dalt. Allà l'home del neolític i nicial, vivint en campaments a l'aire lliure en petites cabanes, ens va deixar de testimoni una ceràmica impresa amb cardium (petxina) que és el l'objecte més antic fet per la mà de l'home que ha arribat fins els nostres dies… un tros de terrissa de fa més de 5.000 anys.

Can Boquet té un conjunt d'elements que presenten una continuïtat d'hàbitat amb una concentració més que notable de jaciments del neolític final-calcolític (2200-1800 aC) on destaquen el dolmen de la Roca d'en Toni (monument funerari construït per l'home), els Recers, la cova d'en Pau, la cova de la Granota, la cova d'en Joan, la cova del Pont… aquestes últimes coves sepulcrals que aprofiten els amuntegaments naturals dels grans blocs granítics característics de la zona.

Les coves excavades pel Grup Arqueològic de Vilassar de Dalt van donar com a resultat aixovars funeraris destacats, especialment el cas de la cova de la Granota: puntes i ganivets de sílex, plaquetes, bols ceràmics… elements que acompanyaven al difunt enterrat dins la mare terra en el seu viatge al més enllà i que formen part de la col·lecció arqueològica del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.

El dolmen i les coves d'enterrament, exponents del fenomen megalític, constitueixen la Ruta prehistòrica de Vilassar que podem descobrir l'últim dissabte de cada mes. Aquest itinerari ens parlarà dels pobles constructors de dolmens i menhirs, caçadors, agricultors i ramaders, ubicats a les planes més productives de la nostra serralada, i dels seus ritus funeraris. En l'antiguitat l'ús d'elements megalítics també s'interpretava com a símbol de delimitació del territori d'una comunitat.

Mostra de la intensa presència d'elements prehistòrics en la nostra zona és que avui en dia Vilassar de Dalt té dues fites, interpretades com a menhirs, que delimiten el seu terme: la Pedra del Diable, al límit amb Premià de Dalt i Vallromanes i el menhir de cal Camat, limitant amb Òrrius. La continuïtat d'hàbitat de la zona de Can Boquet, des del neolític fins l'actualitat, el seu enclavament privilegiat sobre la plana de Vilassar, lloc de pas franc cap a la vessant vallesana de la nostra serralada, ens parla de la importància clau d'aquest territori des del punt de vista arqueològic, històric i natural.

Can Boquet ha estat, i segueix sent, com un far per als vilassarencs, de dia llueix la planta de l'esvelta masia enmig de les vinyes i de nit una tènue llum ens indica la seva posició, sempre vigilant.

Projectes de futur, reactivació econòmica

És temps de reinventar-se i reactivar-se, la crisi ha malmès moltes economies i Vilassar de Dalt, com a municipi, també la pateix. La possibilitat de fer petites rutes, molt fàcils de fer, ben gestionades i ben explicades permet tot un seguit d'aspectes que cal acompanyar; tot aquest lleure de baixa intensitat, cal lligar-lo a iniciatives d'alta intensitat de consum. En aquest sentit Vilassar de Dalt compta amb dos complexos, un present i un futur, que cal explotar; d'una banda l'Illa  Fantasia, un dels grans parcs aquàtics del Maresme amb unes 300.000 visites anuals; i d'altra banda el gran projecte de Can Nolla, un projecte que neix  exactament amb aquest objectiu, ser un revulsiu per un tipus molt determinat de consum en benefici del municipi.

El nou complex Sorli Emocions, que preveu obrir les portes aquesta mateixa tardor, comptarà amb un hotel de 4 estrelles superior, amb 32 habitacions en una mateixa planta, una zona esportiva, el Sorli Sport, amb gimnàs, una zona de wellness, un spa de luxe i 6 pistes de pàdel. També tindrà una important zona  comercial i de restauració amb productes d'alta qualitat, alta gastronomia i primeres marques: rellotges, ulleres, alta cosmètica, productes per la llar, llibres, zona de cates, cursos de cuina, etc. Com ens explica el seu director general, Julio Santos, serà un “showroom de primeres marques, on podràs comprar articles difícils de trobar fora de Barcelona o Mataró”.

Amb la inauguració de Can Nolla, Vilassar de Dalt hauria d'aconseguir l'activació de la part sud del municipi, amb una alta intensitat de consum que  complementarà, a nivell econòmic, la riquesa patrimonial que el caracteritza.